Agenda atapeïda de Roberto Íñiguez en el seu retorn a l’Spar Girona. El substitut de Laura Antoja va dirigir ahir els dos primers entrenaments de l’equip i demà s’estrenarà a la banqueta, a la Seu d’Urgell, en el primer dels quatre duels contra el Sedis fins al 2 de febrer. I el 3 de gener, el València, encara sense Gardner. “Agrairia més temps, però va així”, va admetre Íñiguez en una presentació que, abans de les preguntes, va tenir un quart d’hora de discurs clar i directe, sense obviar els problemes del passat.

“Vaig deixar Çukurova per poder acomiadar-me de la meva mare. No volia escoltar ofertes, només alguna cosa especial. I va arribar la trucada del Girona. Tot va canviar, per a mi. És una trucada que em va remoure. Perquè vaig ser molt afortunat i feliç pel temps que vaig viure aquí. Qui em coneix sap que per a mi Girona és especial. Va marcar molt la meva vida.” I els capítols tensos? “Tot va començar amb una ximpleria, però que no podia deixar passar. Amb respecte a un grandíssim entrenador [Alfred Julbe], em va fer mal que es digués que les meves jugadores no són honestes. Que vaig anar massa de cara? Segur. Però intentava defensar les meves jugadores d’una cosa que vaig considerar injusta. Del fons, no me’n penedeixo. Però si vaig ofendre algú, li demano disculpes.”

Íñíguez arriba amb contracte fins al final del curs, però obert a allargar el vincle: “Ara penso en l’aquí i ara, perquè és el que l’equip necessita. Ja ho anirem veient. En Pere [Puig] sap enamorar, tocar-me la fibra. No ho descarto.” No vol pensar en títols sinó en la idea de fer créixer dia a dia l’equip, des del darrere. “Hi ha una part defensiva que ja he insistit molt a l’equip.”