L’efecte bola de neu
El Girona, sense Martínez, Fjellerup ni Djordjevic, i amb pesos pesants en hores baixes, encaixa la cinquena derrota seguida en un partit marcat pel desencert i la falta d’esma
Casademont 81 Girona 74
CASADEMONT SARAGOSSA:Bell-Haynes (13), Yusta (15), Mencía (6), McFadden (18), Watt (14) –cinc inicial–; Andronikashvili, Langarita (2), González (2), Kravic (5), Gielo i Sulejmanovic (6). 21/42 de 2, 7/20 triples (4 McFadden, 2 Bell-Haynes i 1 Yusta), 18/30 tirs lliures, 44 rebots (6 Bell-Haynes, González i Sulajmanovic), 17 assistències (7 Bell-Haynes) i 104 de valoració (22 McFadden).BÀSQUET GIRONA:Iroegbu (2), Pons (3), Marcos (13), Golomán (4), Susinskas (10) –cinc inicial–; Davis (20), Vila (5), Colom (11), Ivey (3) i Sorolla (3). 12/34 de 2, 12/36 triples (4 Davis, 2 Marcos, Susinskas i Colom i 1 Pons i Ivey), 14/17 tirs lliures, 42 rebots (7 Vila), 15 assistències (6 Iroegbu) i 66 de valoració (17 Colom).PARCIALS:23-13, 15-16 (38-29), 22-18 (60-47) i 21-27 (81-74)La derrota del Girona contra el Saragossa contrasta, i de quina manera, amb els antecedents del curs passat, quan els gironins posaven fi a la seva pitjor ratxa –cinc derrotes seguides– i agafaven aire a Fontajau abans de Nadal (78-69), primer, i s’asseguraven la permanència en la penúltima jornada al Príncipe Felipe (88-95 en la segona pròrroga), després. Cinc jornades seguides sense guanyar al final de la primera volta acceleren la davallada de l’equip revelació a l’inici: 3-0 i 5-3 després de guanyar a Palència, el proper rival d’un equip que ahir no tenia ni Martínez, ni Fjellerup –lesionats– ni Djordjevic, i que veia debutar Brae Ivey, autor del 38-29 des de 6,75 m sobre la botzina del segon quart i inèdit en l’últim (-5 en el primer).
Més que la mala ratxa, preocupa el llenguatge corporal dels jugadors en el tercer quart, amb el Casademont –ha guanyat cinc dels últims sis partits– emportant-se qualsevol pilota dividida per incompareixença d’un rival que sembla que té apamat. Ike Iroegbu mateix es carregava amb dues faltes en els primers 2:10 perquè Santi Yusta el penalitzava en l’un contra un al pal baix i, sense ajudes, el base queia en una espiral que el duia a l’últim quart sense anotar (fa el 68-57). I Yves Pons, sol a la línia de tres (66-55), però que es veia superat per potència pel cubà Yoanqui Mencía (1,98 m), autor de 6 punts (3/3 de dos) en el darrer parcial, a l’inici del qual Giorgy Golomán se n’anava amb cinc faltes –fa la quarta a 6:54 per acabar el tercer quart.
La insistència en el tir de tres de Davis (4/11, acumulava 2/9 triples) i el talent de Juani Marcos, que jugava amb màscara perquè dissabte passat es va trencar el nas contra el Baskonia, permetien al Girona acostar-se a 4 mitjançant l’argentí des de 6,75 m (4/6 gironí en l’últim quart) després d’una recuperació de Colom (73-69 a 2:51). El capità és el que menys juga i el que més valora per als visitants, que des del segon quart (35-20 i 38-23, triples de Bell-Haynes i Yusta) es veurien 15 avall i es fregarien les mans cada cop que baixaven de la barrera psicològica. McFadden, a 2:26 en una transició a camp obert, replicava el triple de Marcos a 2:26 i, malgrat el quart de Davis 77-72, l’intercanvi entre Mencía i Vila (79-74) servia per deixar en evidència la defensa de Sorolla, l’heroi de les dues pròrrogues el curs passat, en la defensa del bloqueig i continuació amb Watt, molt fàcil a 25 segons.
Susinskas, en la seva segona presència en el cinc inicial de Salva Camps, havia donat l’únic avantatge al Girona (2-3 triple). El 10-0 després del primer de Davis (19-8, Bell-Haynes de 6,75 m) el talla el lituà també de lluny (19-11) en un oasi en el desencert, perquè quan Golomán esmaixa el 23-15 en el segon quart la carta de tir era 5/22. Juani fa tres de les cinc cistelles visitants en el tercer quart, les tres seguides –40-32 triple, 40-34 entrada amb canvi de mà i 51-38 per reduir la màxima–. I sols l’antiesportiva de McFadden a Marcos a 7:15 (triple de Pons en la possessió) obria una petita finestra d’oportunitat.
“Espero que sigui circumstancial”
“No hi ha gaire història, el primer quart marca la resta del partit”, sintetitzava Salva Camps sobre la diferència amb què es tancava el primer parcial (23-13), que el tècnic atribuïa al desencert (1/9 de 2 i 3/10 triples) i la falta d’intensitat, que els obligava a anar a remolc. “Hem estat capaços de seguir treballant per arribar als últims minuts amb alguna possibilitat, o almenys estar lluitant pel partit”, deia el tècnic, que assenyalava el 35% en tirs i les setze pèrdues com la càrrega que havien hagut d’arrossegar. “Hem canviat la nostra cara, la nostra mentalitat, però no el nostre encert”, es lamentava Camps, que assegurava: “Tinc jugadors que són capaços i espero que sigui una situació circumstancial.” “Hem tornat al partit mitjançant la defensa, l’energia i el cor d’alguns jugadors. Era important mirar de competir pel partit i ho hem fet, però ens fan un triple clau”, deia amb referència al 76-69 de McFadden a 2:27.