El Barça, sense Abrines ni Caicedo, va repetir un mal partit, igual com ho va fer fa set dies a la pista de l’Efes. Però la diferència va ser que el Milà, sense Mirotic ni Bairon, va jugar molt pitjor que l’Efes i que la diferència final, tot i ser enganyosa perquè no reflecteix el mal partit blaugrana, no va ser de 24 punts com a Istanbul. L’única nota positiva va ser Vesely, perquè la resta no va estar al nivell, sobretot en el tir (5/20 triples), però és que el Milà va estar pitjor (5/28). Ara, a recuperar forces contra el Palència, diumenge, abans d’una nova doble jornada d’Eurolliga la setmana vinent –rebrà dimecres el Virtus, amb qui està empatat, i visitarà l’Estrella Roja divendres–. El que és clar és que aquest Barça es nota massa quan juga al Palau Blaugrana, on és imparable, i quan juga a domicili, on es dilueix en excés.

El matx va arrencar amb un minut de silenci en memòria de l’històric metge del Milà Ezio Giani i homenatge a Keith Langford, llegenda que va estar en el club italià, que es va retirar el maig passat.

El matx va durar fins al 12-12. Va ser llavors quan els de Grimau, desencertats en el tir, amb 8 pèrdues, amb problemes exteriors... va rebre un 11-0 (23-12) que es va anar eixamplant progressivament fins als 20 punts abans del descans (45-25). Tot i reaccionar en el tercer quart, semblava que tot quedava decidit a 4 minuts del final (67-53), però el Barça va remuntar, el Milà (5/28 triples) va desinflar-se i un triple de Kalinic a 6 segons del final va posar un increïble 72-70. Shields va rebre una falta i va sentenciar des del tir lliure (74-70).