Sense títol i amb emprenyada
Copa. Final. El Barça no pot superar el Madrid, tot i que arribava en el pitjor moment del curs, després de desaparèixer durant 1:38 minuts en el darrer quart; Grimau carrega contra l’arbitratge
Real Madrid 96 Barça 85
REAL MADRID:Campazzo (18), Musa (15), Deck (13), Yabusele (15), Tavares (4) -cinc inicial-, Rudy Fernández, Hezonja (12), Sergio Rodríguez, Poirier (17) i Llull (2). 24/44 de 2. 9/21 triples (3 Campazzo, 2 Yabusele, 2 Hezonja, 1 Deck i 1 Musa). 21/24 lliures. 36 rebots (9 Yabusele). 17 assistències (6 Campazzo) i 121 de valoració (32 Poirier).BARÇA:Satoransky (15), Kalinic (3), Parker (19), Da Silva, Vesely (14) -cinc inicial-, Brizuela (8), Willy Hernangómez (8), Laprovittola (6), Abrines (2), Jokubaitis (7) i Parra (3). 27/44 de 2. 8/21 triples (2 Laprovittola, 2 Satoransky, 1 Kalinic, 1 Brizuela, 1 Jokubaitis i 1 Parra). 7/13 lliures. 27 rebots (8 Willy Hernangómez). 12 assistències (4 Laprovittola) i 73 de valoració (17 Parker).PARCIALS:19-19, 24-26 (43-45); 23-18 (66-63) I 30-22 (96-85).Cada dia més a prop, tot i que encara lluny. Segon títol en joc del Barça de Roger Grimau i nou èxit del Madrid. Però la sensació és que ja no hi ha aquella distància que hi havia. Els blancs, ja no és notícia, van tornar a exhibir el seu segell competitiu, saber jugar competicions i partits així tot i arribar en el seu pitjor moment de la temporada. Estan educats per afrontar reptes com aquests. Un minut i mig de desconcert, setze rebots ofensius del Madrid amb Poirier fent-se d’or davant la poca duresa interior del Barça, amb Vesely eliminat, van marcar la diferència. Grimau va focalitzar en Campazzo la crítica arbitral –Antonio Conde, Rafael Serrano i Arnau Padrós–. Però hi ha una cosa que crec que no és novetat: el que va fer ahir Campazzo ho ha fet en cada partit que ha jugat contra el Barça i contra qui sigui. És un guanyador nat i té un caràcter guanyador que el fa diferencial. És un paio que fa ràbia i dels que sempre vols tenir al teu equip en lloc de com a rival. Però també passarà segur ara quan aparegui Ricky, que tindrà més permissivitat –guanyada– que no pas Jokubaitis, per exemple. El del Masnou podria tornar contra el Mònaco el dia 1 de març. Ganes de veure un duel entre Ricky i Campazzo.
La final, amb Laporta i Florentino Pérez a la llotja, va ser igualada, amb mínimes diferències i amb actors principals que no van aparèixer, com Kalinic (1/8 tirs). Les alternatives van ser una tònica habitual fins al darrer quart, quan tres triples seguits van fer que l’avantatge es disparés (77-68) i, a partir de llavors, els blaugrana ja van anar a remolc. I anar a remolc d’un Madrid envalentit és un mal negoci.
ELS VESTIDORS
Saras, campió turc i històrics París i Nàpols
L’extècnic del Barça va aixecar ahir el títol de la copa de Turquia en superar amb el Fenerbahçe l’Efes (80-67). El rival de la Penya en els vuitens de l’Eurocopa va perdre la final a Alemanya contra el Bayern (81-65). La gran sorpresa va saltar a Itàlia, on el Nàpols, que té com a director esportiu l’exbase ACB Pedro Llompart, va superar el Milà (77-72). Havia superat el Reggio Emilia, que havia eliminat la Virtus en els quarts. A Sèrbia, l’Estrella Roja va superar el Partizan (85-79) i a França el París va guanyar el primer títol de la història (90-85) en superar el Nanterre, que havia eliminat el Villeurbanne. El París havia eliminat el Mònaco.