Ricky va sortir de la bombolla durant un discurs de 7:57 minuts. Un pas endavant que ha costat que arribés, però un pas que servirà a molta gent, perquè el base va demostrar un dia més que és un referent dins i fora de la pista. Després va respondre a totes les preguntes. Va ser en l’acte de la seva presentació com a base del Barça fins a final del curs. Un acte íntim, fugint de la multitud, amb uns 30 familiars, amics i gent del club, i els periodistes acreditats. Un acte no retransmès ni per televisió ni per streaming del club. L’única cosa discutible, perquè discursos com els d’ahir són dels que haurien d’arribar a la gent i a les escoles perquè els més petits tinguin un referent. Ricky volia demostrar que és humà i va ser clar: “La clau és que es parli de salut mental i que es demani ajuda. Ningú és Superman o Superwoman i demanar ajuda és de valents.” Tothom té clar que Ricky no és Superman, però sí un superheroi per molts. D’entrada el base, davant Joan Laporta, va explicar què li va passar per deixar el bàsquet: “Vaig patir un estrès crònic, el meu organisme es va desregular, i necessitava parar. Podem parlar de salut mental, però mai hi he posat cap etiqueta. Va ser com una depressió o un trastorn d’ansietat per dos factors: un d’intern i un d’extern. Els mecanismes interns no eren sostenibles. Ara seré igualment exigent, però cuidaré més la persona. Espero disfrutar del bàsquet. Pensava que el bàsquet s’havia acabat per sempre. He passat por i he estat en la foscor, però amb l’ajuda necessària en pots sortir. El factor extern té a veure amb la competició.” També va recordar el moment en què va abandonar la concentració de la selecció: “Em vaig sentir la persona més covarda del món, però veient-ho amb perspectiva veig que vaig ser molt valent. Va ser la decisió correcta. En el primer moment vaig pensar a fingir una lesió.” Ricky elogia el vestidor del Barça: “M’han tractat com un més i això no sol passar. Hi coneixia molta gent i la vaig encertar venint.”