Sandra Ygueravide
CAPITANA de l’SPAR GIRONA
“Tothom fa el que toca”
“Pensar en el primer lloc en la lliga regular és complicat però mai se sap i anirem a competir, i a guanyar, per la plaça d’Eurolliga”
“El Besiktas és diferent del Galatasaray perquè juga més en equip”, diu la base titular de l’Spar
Pels anys que fa que jugo tant en la lliga com a Europa, miro d’ajudar l’equip i transmetre moltes coses dins el vestidor
Estem lluitant en el dia a dia perquè tinguem les millors condicions com a jugadores de bàsquet que som
És complicat perquè, si no et mantens a un nivell molt alt, la gent no se n’oblida però sí que et quedes una mica en segon pla
Sandra Ygueravide (1,72 m, 1984) és, juntament amb Gidere Labuckieme, la capitana de l’Spar Girona, que demà passat té l’anada de la semifinal de l’Eurocopa a Istanbul, amb el Besiktas, i diumenge rep l’Avenida en la tercera edició d’El Partit de Totes; encara amb el record de la victòria a la pista del Galatasaray i el mal tràngol a València en menys de 48 hores.
Com es troben, tot assimilat?
Estem bé, al final la nostra idea era sobretot classificar-nos per a les semifinals a Turquia. Era el primer objectiu de la setmana passada, i després en el partit de dissabte sabíem que seria complicat perquè no teníem gaire temps de recuperació. Es tractava que jugués tothom i pensar en aquesta setmana.
Amb Laura Peña a Teledeporte o vostè mateixa a X, com ho han viscut al vestidor?
Ja vam donar la nostra opinió. Tant per part del club com la Laura en el seu moment o jo mateixa, que em vaig pronunciar. És el que em corresponia, crec que ja hem de girar full.
Tornem a la capitania, doncs. A l’estiu signa per dos anys i l’assumeix compartida. Ja venia destinada a complir aquest rol?
Va una mica de bracet amb la veterania, per la meva experiència i els anys que fa que jugo tant en la lliga com a Europa. Em sento còmoda en el paper, miro d’ajudar l’equip i transmetre moltes coses dins del vestidor. Tothom fa el que toca.
Volien disputar títols i tornar a l’Eurolliga, però són cinc derrotes en cinc partits contra els tres grans. Se senten inferiors?
No ben bé, en la lliga potser no estem on voldríem però hem de pensar que estem vives en totes les competicions. Pensar en el primer lloc en la lliga regular és complicat però en el play-off mai se sap i anirem a competir i, a guanyar, la plaça d’Eurolliga. Seguim en l’Eurocopa i hi ha la copa d’aquí a dues setmanes.
Fa un any no hi era però va veure les lesions, coincidint amb la tornada de la segona finestra. Ha notat neguit per reviure-ho?
No, la veritat. Sí que va ser molt complicat per al club, però les lesions que hi ha hagut, o les petites coses, no ens hi han fet pensar. Ara mateix, es va veure a València, no estem arriscant gens ni mica ni des de l’staff ni des dels serveis mèdics.
Amb el Gernika van eliminar l’Spar en els quarts de la copa. Hi va influir veure que elles anaven perdent jugadores els dies previs?
Amb tantes lesions, malgrat que tenien un equip molt complet, sí que veus que hi ha més possibilitats. Tot i així, Sykes era dubte fins a l’últim moment i tenien igualment un equip amb jugadores molt importants, que té experiència i donarà el millor.
L’entrenadora era Ana Montañana, que amb el Jairis les va guanyar fa dues setmanes. Com va anar?
Hi vaig estar molt bé, amb ella. Havíem jugat l’una contra l’altra i mai hi havia coincidit. Ja va demostrar en el Gernika que va pel camí de fer coses grans i ara a Múrcia han fet un canvi espectacular des de la seva arribada. A poc a poc s’està fent un lloc.
S’hi veu, vostè, vinculada al bàsquet un cop es retiri?
Per descomptat, no d’entrenadora, de primera, però vinculada d’alguna manera, segur.
Amb Laura Antoja també hi va jugar en contra moltes vegades. Vist des de dins el que li va passar, hi influeix a no voler estar al capdavant d’una banqueta?
Ser el cap visible sempre resulta complicat. Per molt bo o molt dolent que siguis, hi ha moltes coses al voltant que poden influir en el fet que l’equip vagi millor o pitjor. L’entrenador al final sempre està a la corda fluixa.
Va jugar a Turquia amb quatre clubs diferents, què ens pot dir del Besiktas? I sent la tornada al revés que la del Galatasaray, que no els va anar malament.
Jugar el segon partit a casa per a la FIBA suposa un premi però és una mica una trampa, per a mi. Començar a fora també ho fa complicat si fas com nosaltres, que ens va sortir un partit prou bo i treus un avantatge, que mai saps si serà suficient, però ho era, i el que havíem de fer, només i entre cometes, era anar a guanyar. El Besiktas és diferent del Galatasaray perquè no té els noms però juga més en equip i, malgrat tenir poques jugadores de rotació, ho està fent molt bé en l’Eurocopa i s’ha plantat a les semifinals. Ningú s’ho esperava.
I eliminant el Bourges i el Latas, amb la tornada a fora com ara.
Han aprofitat molt bé el primer partit en les dues eliminatòries i per això serà molt complicat. Hi hem d’anar molt concentrades en què hem de fer i a guanyar-les, com amb el Galatasaray.
L’Avenida coincideix amb El Partit de Totes. Com veu el lideratge de l’Uni en l’àmbit femení? Vostè acumula més de 20 anys i omplir pavellons, no fa tant...
És molt important seguir donant-hi visibilitat i demostrant que l’Uni a Girona és l’equip a seguir. I que donar aquesta presència a la dona és important.
La dona en l’esport, quan vostè jugava en el Ros o l’Avenida...
Ha canviat molt. S’han vist moltes millores, moltes coses que en un moment podien semblar normals i no ho eren, i ara mateix estem lluitant en el dia a dia perquè això passi i tinguem les millors condicions com a jugadores de bàsquet que som.
En 3x3 i havent estat la número 1 del rànquing mundial, ha tingut prou reconeixement? N’hauria tingut més en un altre esport?
El 3x3 es va donant a conèixer. Ha anat creixent però molt a poc a poc. I sí que m’he sentit reconeguda. Quan va coincidir que vam guanyar l’Europeu, en aquells moments i els mesos posteriors, notava que la gent s’hi havia enganxat, sabia què havíem fet i on érem. Però és complicat perquè, si no et mantens a un nivell molt alt, la gent no se n’oblida però sí que et quedes una mica en segon pla.
Disciplina olímpica. I s’han de classificar, però seria un colofó.
Sí, i tant, és un somni per a qualsevol esportista i en el meu cas es va veure estroncat en els Jocs de Tòquio. Era la primera vegada que hi participava, la disciplina. També és un dels motius que m’han fet seguir jugant com a mínim tres anys més per tenir l’oportunitat d’arribar a París. És complicat però és un somni i una il·lusió que es manté intacta fins al preolímpic.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.