Kenny Chery
jugador del bàsquet girona
“Sento que la meva veu pot ser molt impactant”
“La finestra FIBA ha estat fantàstica per entrar i aprendre, però encara queda feina”
“Fotis em diu que sigui com un segon entrenador a dins de la pista, per parlar amb tothom”
“No m’importa compartir les meves emocions de com em sento; quan veig algú que no està donant el millor de si, ho dic”
Kenny Chery (Montreal, 1992) va aterrar fa dues setmanes a Girona i ja ha trepitjat fort en el seu debut contra l’Obradoiro. El base canadenc ha competit en el primer nivell europeu en equips com ara el Betis, el Brescia, el Gran Canària, la Penya, etc.
Quin debut a Fontajau... Com se sent?
Em va semblar genial que el meu primer partit fos a casa. Va ser realment increïble, quan hi penso m’agrada. Els aficionats es van fer notar molt, van aportar energia i em va donar un impuls necessari.
Fer 20 punts és una bona carta de presentació, no creu?
Crec que per a mi es tractava de ser agressiu en la meva estrena, ja que encara estic coneixent els companys. Només havia passat una setmana amb ells, he après molt, i ara toca remar tots junts cap endavant.
En els tirs finals, no va sentir pressió?
Realment, no. No sento pressió perquè els meus companys em transmeten confiança. Contra l’Obradoiro sabíem la transcendència de la classificació i volíem tenir confiança i ser positius.
Diuen que els jugadors valuosos decideixen partits, com va fer...
Sincerament, crec que és un tòpic, perquè en el joc passen moltes coses determinants, no sempre es tracta de l’última jugada. Crec que moltes pèrdues o tirs lliures també afecten.
Després de deixar la Penya, com s’ha preparat aquest mes?
M’he estat entrenant a casa meva, al Canadà. Per ser sincer, la part difícil va ser estar un mes sense jugar cap partit, però em vaig mantenir concentrat. Jo estava preparat. I quan va arribar la trucada telefònica, crec que era el moment adequat per venir aquí. Sabia que Déu m’obriria la porta.
Va tenir gaires més ofertes que Girona?
Sí, un parell, tant a l’ACB com a Europa, però aquí era la millor opció; és una lliga competitiva, una ciutat bonica i tinc l’oportunitat perfecta per demostrar la meva personalitat a l’equip.
Amb qui va parlar per venir?
Vaig parlar amb en Marc, per telèfon. Per a mi va ser molt important saber que estava entusiasmat perquè vingués aquí. Llavors, les negociacions van ser amb el meu agent i en Xus.
Khem Birch també hi ha ajudat?
Sabent això, també. Birch és un bon amic de Montreal, des que teníem 15 anys ens coneixem, així que per a mi va ser una decisió fàcil, en dos o tres dies.
Se sent un líder al vestidor?
Sento que la meva veu pot ser molt impactant. No m’importa compartir les meves emocions de com em sento; quan veig algú que no està donant el millor de si, ho dic. Aquesta també és la meva feina com a base o com a líder. En el descans em vaig expressar amb els companys, donant ànims i energia, soc molt vocal.
Què li demana Fotis a la pista?
Exactament això. Fotis em diu que sigui com un segon entrenador a dins de la pista. Per parlar amb tothom. Així que per a mi és una gran oportunitat. Tens joves com Juani, que estan disposats a escoltar-te, això ho facilita tot.
Un cop aterrat, com veu l’equip?
Un ambient genial. Tots somriuen i són positius. Vam fer un amistós i vaig connectar ràpidament. La finestra FIBA ha estat fantàstica per entrar i aprendre dels altres. No ha estat tan ràpid com sembla, encara queda feina.
Pel que fa al seu joc, com li agrada atacar?
Sincerament, un joc regular, veure les pantalles que em fan i llegir la defensa. Res més.
També en la seva defensa. Com la treballa per aturar transicions?
És un joc d’equip, cal comunicació. Solc ser el primer que salta a la marca i intento donar indicacions als companys. Avisar, córrer i assenyalar les marques, tot això ho facilita per recuperar.
I la clau per encertar tirs de tres?
Venir 20 minuts abans de la sessió i tirar. Com més tirs, més experiència, i el tir acaba sent com una segona naturalesa. Coherència amb el treball i repeticions.
Com exercita la ment?
Tot comença la setmana de preparació. Com més coses sàpiga del rival, millor. Has de ser conscient de les teves limitacions i conèixer les qualitats de cadascú.
Se’l veu extravertit. És així?
Només quan trepitjo la pista de bàsquet, és com si fos aquí on em puc expressar millor. Gaudeixo de l’esport. Al final del dia, vull assegurar-me que ho he donat tot per fer divertir la gent.
Té alguna clàusula de continuïtat a final de temporada?
De moment no, estic centrat en el joc i a aconseguir la salvació.
Europa pot ser un objectiu?
Si ho podem fer amb seguretat, per què no? Però ara estem competint un partit i s’ha d’aconseguir el primer objectiu.
Què li sembla l’ambient a casa?
Va ser una bogeria. Al principi estava ansiós perquè la gent estava molt emocionada i volia estar a l’alçada. L’energia que donen els aficionats, saps que l’has de retornar, i també ens ajudaran a guanyar partits.
Voldria repetir-ho el curs que ve?
Per què no? Si arriba l’oportunitat... Aquí els fans et donen energia i sento que podria ser el millor possible. Hi ha un bon grup.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.