Íñiguez: “Els partits a Fontajau són especials perquè soc l’entrenador de l’Uni”
“Per a mi els partits a Fontajau són especials perquè soc l’entrenador de l’Uni Girona. I ja està. Vaig partit a partit i no perquè vingui l’Avenida ho serà més” diu Roberto Íñiguez en la prèvia del partit d’aquets diumenge a Fontajau, que l’enfrontarà al club amb qui va guanyar dues lliguesi una copa i va disputar dues finals a quatre abans de marxar al Çukurova el curs passat. “M’agradarà veure gent a qui li tinc molt efecte pel temps que hem treballat junts, però quan comença el partit és especial per ser un clàssic, sempre maco i que l’he viscut dels dos costats i ens ha de motivar molt” reconeix.
“La gent vindrà esperant veure’ns el millor i, a part, ens hem d’aixecar. Quan guanyes el dia següent t’has d’aixecar i seguir treballant. No perquè guanyes deixes de fer-ho. I quan perds. No hem de tenir cap dubte que s’ha de seguir. Quan perds és més dur però coses com el que ens va passar a Turquia son el millor per créixer i millorar” afirma el basc, que hi afegeix: “Has d’anar amb compte de no dir a les jugadores tot el que saps sobre el Salamanca. Els omples el cap i arriba un moment que pensen massa i és el pitjor que li pot passar a una jugadora. En l’últim quart contra el Besiktas algunes jugadores van estar pensant massa i ens hem de limitar a executar. L’actitud no va ser dolenta però vam voler resoldre una situació de manera individual quan no es pot fer, així. I és la lliçó, en 10 minuts amb aquests equips et deixen fora. L’Avenida està fora de la final four per 10 o 11 minuts, van perdre l’enfocament i la disciplina, van dubtar i van començar a prendre decisions individuals.
Una més
Íñiguez no té la plantilla al complert però sí que compta amb Lauren Nicholson, a qui veu “amb moltes ganes, motivada per jugar demà. Crec que va ser un pal per a ella quan es va assabentar que no podria jugar l’Eurocopa tot i que el club ho intentés, i ara està molt centrada en ajudar el club a la lliga i quan arribi la copa. És una rotació molt important per a nosaltres”
Més hores
“Hem tingut un dia més i aquest dia compta, per poder descansar. És l’únic que demanàvem el dia de València, res meravellós, unes hores més de descans o que el partit fos una mica més tard per poder estirar i fer tir al matí, que les jugadores ho necessiten. No demanàvem res més i ens tornarà a passar la setmana que ve, perquè tot indica que jugarem dissabte a Sant Sebastià. Tot el que digui aquí... De fet em rendeixo, en aquest tema: sé qui mana, son els jefes, posen les hores, diuen quan s’ha de jugar i ho hem de mirar de fer el millor possible. Em rendeixo perquè al final acabarà perjudicant al club, això, si segueixo incrementant la tensió en aquest tema. Me’n retiro” exposa sobre la manca de descans que van tenir en l’anterior jornada de lliga, una seqüència que es repetirà la setmana que ve amb la diferència que en les semifinals europees, en les que han de remuntar 21 punts, tenen la tornada a casa.
Desenfocades
“Estem fotudes perquè vam fer una feina molt bona durant 30 minuts, molt bona i amb molta disciplina, i vam perdre l’ordre en 10 minuts i a més no ho vam saber recuperar ni amb tres temps morts. No vam saber tornar ni quan ho havíem fet dos o tres cops abans. Sobretot vam estar molt malament en atac en l’últim quart i va influir molt en la nostra defensa” explica sobre el 81-60 a Istanbul, un partit del qual lamenta: “Si no haguessin fet el 2+1 al final, que va ser una altra ximpleria, el Besiktas hauria fet 78 punts i jo ho signava abans de començar perquè habitualment en fan 100 fàcil, a casa seva amb el talent que tenen. Vam voler jugar com elles i amb jugadores que surten de lesió l’equip necessita el seu procés i malgrat les baixes i les absències l’equip ha de jugar amb molta disciplina, concentració i 5 jugadores com si fossin una. Ara no tenim el talent per competir amb un altre equip basant-nos només en això, en l’u contra u. El Besiktas sí i nosaltres no i ho hem d’entendre, com demà. Si volem guanyar l’Avenida, elles tenen més talent que nosaltres. És evident i no és que ho digui jo, és una realitat. Ho hem d’acceptar i competir per igualar-ho amb les nostres armes”.