Expedientat fins al carnet d’identitat
Bàsquet. ACB. El Bàsquet Girona talla Corey Davis, que n’ha fet de tot tipus, i segueix els passos de Brown i Brey sent el tercer americà que no compleix els mínims
L’any 1953 es va fer una pel·lícula que es deia Benvingut, Mister Marshall i que feia una crítica a la societat espanyola mostrant un poble, Villar del Río, on arribaven diplomàtics nord-americans per convertir-los en rics. Doncs aquest curs a Fontajau la història ha estat ben diferent perquè els tres nord-americans que han passat per Girona han fet figa. Ara només queda el canadenc Khem Birch, que tot just acumula dos partits, i Kenny Chery, que té passaport d’Haití. Però el capítol del darrer acomiadat ahir, que és Corey Davis, supera tots els rècords fins ara d’expedients. El jugador ja va tenir actes d’indisciplina durant l’etapa de Salva Camps però després s’han accentuat encara més. El nord-americà, que ja havia sortit rebotat del Trieste italià, on va ser tallat, va quedar primer fora d’alguna convocatòria amb Katsikaris però ràpidament el van haver d’apartar de l’equip. El club va decidir que entrés en solitari i, tot i que inicialment ho va fer, després fins i tot va deixar de presentar-se en algun entrenament. Al final la reiteració d’expedients va culminar amb l’adeu del jugador. L’adeu de Davis deixa ara una plaça lliure d’extracomunitari perquè, en el cas hipotètic d’arribar a una situació límit, el Bàsquet Girona podria fer un fitxatge d’un americà, encara que no està previst tot i que miren el mercat. El de Louisiana després de 15 partits marxa amb unes mitjanes de 7,1 punts però només 3,7 de valoració.
D’altra banda, el lituà Susinskas és dubte per jugar contra el València en patir molèsties al turmell dret després del partit a Múrcia.
El Brown del Nàpols és el del Girona?
Markel Brown va fer a Fontajau unes estadístiques de 7,7 punts i 4,5 de valoració quan havia de ser una peça fonamental. Una lesió a l’ex Hapoel Eilat, Varese, Khimki o Darüssafaka i amb experiència NBA (32 anys) no va donar mai consistència ni continuïtat a un jugador limitat físicament. Però només va ser a Girona perquè ara a Nàpols, al Pallacanestro, va ser campió de la copa italiana sent el millor defensor de la competició i en la lliga està amb 14,8 punts i 13,6 de valoració. Entre el Markel Brown del Girona i el del Nàpols és com la nit i el dia. També és cert que l’ACB i la lliga italiana no tenen res a veure.