Començar de zero
L’Spar Girona busca contra l’Estudiantes (20.30 h) a Huelva l’accés a una semifinal en l’àmbit FEB per primer cop des del 2022
L’Uni, campió del torneig el 2021 i finalista del 2017 al 2022, vol recuperar el seu lloc entre els grans
L’Spar Girona afronta a Huelva la seva dotzena participació en la copa, des d’aquesta nit en els quarts contra l’Estudiantes (20.30 h, per Esport 3 i Teledeporte), amb l’objectiu de tornar a unes semifinals després de cedir als quarts de la copa fa un any a Saragossa i del play-off després amb el Barça CBS. El 65-79 contra el Gernika va ser amb set jugadores de la plantilla, comptant Faustine Parra –en el cinc inicial, juga 33:23– i Shay Murphy, que va jugar amb un dit trencat. Sandra Ygueravide, que va guanyar la copa amb el Ros Casares (2002, 3 i -4) i l’Avenida (2005), jugava llavors amb l’equip basc.
L’Uni no ha disputat cap semifinal en l’àmbit FEB des de la supercopa a Vitòria el setembre del 2022, el 8 d’octubre (69-76 contra l’Araski), el dia abans d’alçar el seu darrer títol (70-65 en la final contra el València). Ho fa contra un dels quatre equips que té per sobre en la classificació de la lliga, de la qual és cinquè amb 15-10 –9 derrotes era el seu sostre amb 16 equips en la lliga–, i amb qui aquest curs acredita 1-1: 56-65 a Madrid al gener i 60-78 a Fontajau al desembre en el partit que va acabar amb Laura Antoja com a entrenadora de l’equip gironí.
Tres
L’Estudiantes també va caure fa un any a Saragossa als quarts de final de la copa, per 69-56 contra el València. En les dues anteriors edicions, el seu botxí en el primer partit va ser l’Spar amb Alfred Julbe a la banqueta: 73-55 fa tres anys, quan l’Uni en va ser el campió per primer cop, i 89-41 el 2022, quan l’Avenida va sumar el seu desè títol en la final amb Roberto Íñiguez a la banqueta i triomf castellà per 74-69 contra l’equip gironí. El Casademont Saragossa defensa el títol aconseguit el 2023 davant la seva afició. El València, que va guanyar la darrera lliga, busca l’únic títol que li falta al palmarès, estrenat el 2021 amb l’Eurocopa i que també inclou les supercopes d’Espanya i Europa. Aquest any el campió de copa ja no té assegurada la classificació per a la màxima competició continental, sinó que li dona el quart lloc en una llista de mèrits al darrere de guanyar la lliga, acabar primer la fase regular i ser subcampió de lliga. Hi ha tres places en joc i només el desenllaç del play-off determinarà el valor del títol disputat aquest cap de setmana a Huelva.
El factor Íñiguez és el que pot marcar la diferència al conjunt gironí, que aquest curs encara no ha guanyat cap dels grans i que acumula nou derrotes seguides comptant les dues de la temporada passada a Salamanca –lliga i Eurolliga, quan el vitorià ja era a Mersin amb el Çukurova– i la del primer partit després de l’aturada, a València. “Coneixem molt bé l’Estudiantes perquè no fa gaire vam jugar allà. Sabem que és un equip molt físic, que al davant aconsegueix molts avantatges amb les seves exteriors, jugant al pal baix o penetrant, i que les interiors s’obren... És atípic i complicat. I al darrere et genera molts problemes”, assenyalava Roberto Íñiguez. I hi afegia: “Haurem de fer les coses molt bé, és un partit difícil i, tal com indica la classificació, segurament és l’encreuament més complicat que hi haurà als quarts.” “No anem a fer turisme, portem la maleta preparada per quedar-nos fins diumenge”, va dir el tècnic de l’Estudiantes, David Gallego, que sobre el seu rival aquesta nit destacava “la individualitat d’algunes jugadores i l’experiència de Roberto Íñiguez”.
Regan Magarity va tenir grip i no es va poder exercitar amb l’equip a Girona. La sueca, la millor de l’Uni en la lliga en punts (12,5), rebots (8,1) i valoració (18,5), s’estrena en la copa, igual que Morgan Bertsch i Lauren Nicholson. L’alera australiana pot ser un altre factor de desequilibri si manté les prestacions que va oferir dissabte a Sant Sebastià –17 punts (3/5 triples)–, quan l’Uni va posar fi a la mala ratxa de quatre derrotes seguides comptant l’Eurocopa (57-78).