La pet­jada del 33 de Marc Gasol en onze tem­po­ra­des als Memp­his Grizz­lies (2008-2019) ja és eterna. Aquell ado­les­cent que va irrom­pre desu­bi­cat en una ciu­tat estra­nya seguint l’estela fami­liar del seu germà Pau, es va aca­bar con­ver­tint en una estre­lla de Memp­his, de la franquícia i de l’NBA, que li ren­deix tri­but i el situa en l’altar de les lle­gen­des. En un acte emo­tiu després del par­tit de lliga regu­lar con­tra els Sixers –der­rota per 116-93, amb tretze lesi­o­nats dels locals–, els Memp­his Grizz­lies van home­nat­jar el juga­dor català i van subrat­llar la seva incidència reti­rant la seva samar­reta, un honor que només tenen els grans de la lliga. La samar­reta del 33 del català ja penja per sem­pre més al FedEx Forum i és tot just la segona que ha reti­rat la franquícia fins a l’actu­a­li­tat. Una demos­tració del seu ascen­dent en la història recent de la for­mació. La pri­mera va ser la del 50 de Zach Ran­dolph (Z-Bo), que va jugar a l’equip entre el 2009 i el 2017 i que apa­reix sovint en l’ima­gi­nari del club quan es parla de no rega­lar res al con­trari. També es reti­rarà el dor­sal 9 de Tony Allen (2010-2018), que en va dema­nar l’ajor­na­ment. I s’hi afe­girà l’11 de Mike Con­ley. Tots tres con­tem­po­ra­nis de Gasol i que van ins­ti­tuir, al cos­tat d’altres com­panys de gene­ració, el Grit and Grind, un estil basat en una defensa que asfi­xi­ava els rivals i en un atac que donava una gran importància al joc a la pin­tura, des­mar­cant-se de la tendència gene­ra­lit­zada en la lliga.

De fet, tots qua­tre van sor­tir a la pista en la pri­mera part de l’acte al so de la música de DJ Paul. Una rei­vin­di­cació de la franquícia al caràcter gru­pal d’aquell equip que va tren­car esque­mes. No hi van fal­tar les bata­lle­tes pro­mo­gu­des pel mode­ra­dor i tots van par­lar de res­pecte. En el pla com­pe­ti­tiu, Gasol va recal­car “el valor del pri­mer tri­omf sobre San Anto­nio en el play-off”. L’acte, en què també va par­lar el seu germà Pau, que va començar la seva car­rera a l’NBA als Grizz­lies, va tenir tots els ingre­di­ents d’un gran home­natge al mes pur estil ian­qui. Vídeos com­me­mo­ra­tius amb com­panys de la high school, high­lights amb les millors juga­des de Gasol, que van incloure acci­ons al Barça i l’Akas­vayu Girona, i una repas­sada a la vida fami­liar i la ves­sant social i humana de Marc. Tot seguit, Gasol va fer un dis­curs emo­tiu que va fina­lit­zar amb la fase de guerra “Grit and Grind”. Per fi, una samar­reta immensa amb el 33, el nom de Gasol i el període que va jugar en la franquícia, es va enlai­rar al cel. Una imatge que esdevé icònica per al bàsquet català.

Amb Marc Gasol, els Grizz­lies van cele­brar set clas­si­fi­ca­ci­ons con­se­cu­ti­ves per jugar el play-off, en el qual van obte­nir el 2011 la seva pri­mera victòria. El 2013 van jugar la final de la con­ferència Oest. Aquell curs, Marc va ser esco­llit millor juga­dor defen­siu de la lliga, guardó que, per pri­mer cop, va recaure en un euro­peu.

El català va ser esco­llit en el draft pels Lakers el 2007 amb el número 48, una posició que no augu­rava un futur tan esplen­dorós. No hi va arri­bar a debu­tar i va ser moneda de canvi amb els Memp­his Grizz­lies del seu germà Pau. L’escep­ti­cisme sobre la seva figura envol­tava els seus pri­mers pas­sos del mitjà dels Gasol i res no feia intuir d’entrada que aca­ba­ria con­ver­tint-se en un juga­dor de referència. Pivot domi­nant per altura i pes, intel·ligent, amb bona mà per als tri­ples, també ha estat un gene­ra­dor, amb visió i pul­cri­tud en les pas­sa­des.

Marc Gasol, a més, s’uneix simbòlica­ment al seu germà Pau, que fa un any apro­xi­ma­da­ment va veure amb emoció, i el valor sen­ti­men­tal afe­git de la mort del seu amic Kobe Bryant, com el seu número 16 penja als altars dels Lakers. Tots dos han tin­gut vides paral·leles però amb una accen­tu­ada per­so­na­li­tat pròpia en la millor lliga del món. El salt ini­cial en l’All-Star, un anell –Pau, dos– i ara un home­natge gran­di­loqüent remar­quen el seu valor dual. El gran mèrit de Marc, però, va ser saber des­mar­car-se de l’ombra allar­gada del seu germà.

L’eclosió de Marc Gasol a l’Akas­vayu Girona va ser la seva rampa de sor­tida per acce­dir a l’NBA. En onze tem­po­ra­des amb els Grizz­lies, Gasol va acre­di­tar números de figura i va posar la cire­reta del pastís amb un 2019 de somni a Toronto, on va gua­nyar l’anell amb els Rap­tors par­ti­ci­pant acti­va­ment en l’equip titu­lar exer­cint de cen­ter domi­na­dor, el requi­sit que els experts sem­pre han atribuït a un campió de l’NBA.