Marcades per la tendència
L’Spar Girona comença la lluita per l’últim títol que pot evitar un altre curs en blanc a la pista del Jairis (20.15 h), debutant al ‘play-off’ però molt més en forma
L’Spar Girona afronta la recta final de la temporada en què s’havia marcat com a objectiu disputar els títols, i tornar a l’Eurolliga, amb l’amenaça de signar un curs blanc per segon cop en tres anys. La supercopa amb Bernat Canut és un oasi i l’anterior zero és d’una altra dimensió, amb Alfred Julbe i l’equip arribant als quarts de final de l’Eurolliga per segon any seguit i perdent la final de copa contra l’Avenida; en ambdós casos amb Roberto Íñiguez a la banqueta de les castellanes.
L’Uni ha enllaçat tres eliminacions als quarts de final en les competicions FEB –les dues últimes edicions de la copa i la lliga de fa un any– i té com a rival en aquesta sèrie d’anada i tornada el Jairis, que en el seu segon any a la LF s’estrena al play-off, en el qual el club gironí arriba avui als 40 partits. S’hi va estrenar el 2012, quan el disputaven els quatre primers, i es va veure les cares amb l’Avenida (0-2). La temporada següent hi tornaria a coincidir, amb el mateix resultat, i llavors després de superar el Navarra (2-1) en uns quarts que només tenien dues eliminatòries –l’altra, Cadí-Burgos (2-0)–. Fa nou anys i dos dies l’Uni alçava la lliga per primer cop contra les castellanes amb 4-0 en les eliminatòries que completaven l’11-0 d’Íñiguez a la banqueta gironina. El següent camí immaculat cap al títol seria el curs de la segona lliga (2018/19, 6-0), amb 2-0 en les tres eliminatòries al millor de tres. Després de la pandèmia, amb la introducció del format d’anada i tornada en les dues primeres eliminatòries, l’equip va caure dos cops a semifinals contra el València i no va passar dels quarts, l’any passat contra el Barça CBS. Són 39 partits i 24-15 de balanç.
Dos mesos justos
L’equip murcià va ser catorzè en la seva estrena a la categoria, però aquest any acaba com un dels equips més en forma. Ho explica el relleu a la banqueta d’Anna Montañana per Èric Surís. El Jairis-Spar del 25 de febrer (69-65) va consolidar les tendències dels dos equips, perquè si les locals aconseguien la quarta victòria seguida i se situaven en llocs de play-off (vuitè, 11-11), l’equip gironí (14-8) enllaçava la segona de les quatre seguides des de l’aturada FIBA, perquè havia perdut a casa amb el Casademont (50-60) i després tampoc podria ni a València (74-52) ni a casa amb l’Avenida (62-66). De fet, avui fa dos mesos Rebekah Gardner es va fracturar l’Aquil·les tres dies abans en l’anada dels quarts de l’Eurocopa amb el Galatasaray i, aquell mateix diumenge, Marianna Tolo només va jugar 5:46 des del salt inicial per la lesió muscular que la mantindria de baixa fins a la tornada de la semifinal europea amb el Besiktas (14 març). En les deu últimes jornades, les d’Anna Montañana han acreditat 7-3 i l’Spar 4-6. I això que les murcianes van perdre a Vitòria dissabte (73-67), quan les gironines van superar el Gran Canària (78-73). L’entrenadora valenciana va debutar la mateixa jornada que Roberto Íñiguez i va acabar amb 12-5 –9-8 el vitorià.
“Hem d’anar a guanyar, sense pensar que hi ha un partit de tornada”, diu Íñiguez, que a banda de Laura Peña tampoc disposa d’Irati Etxarri. Montañana, que a l’estiu s’encarregarà de la selecció espanyola sub 18, serà la primera seleccionadora de l’equip britànic absolut femení, que hi va apostar quan encara no havia estat escollida la millor entrenadora de la lliga. Qui dirigia el Gernika que va eliminar l’Spar als quarts de la copa a Saragossa el curs passat, ha trobat la fórmula a Alcantarilla. Aina Ayuso lidera un equip extremadament dur en l’aspecte físic, amb tres australianes –Horvat, que va venir de l’Avenida en el moviment que enviava Carter a Salamanca; la jugadora de l’Uni el 2020 Bishop, i Rembiszewska–, Arrojo i Nelson afegint garra a la pintura, i Lou López-Sénéchal amenaçant de lluny (5/6 triples contra l’Uni al febrer).
LA PRÈVIA
LES DADES
