Una final anticipada
L’Spar Girona es juga la temporada a doble partit amb l’Avenida, avui a Fontajau (19.45 h) i diumenge a Salamanca, amb el bitllet per a l’Eurolliga com a premi
La convulsa temporada de l’Spar Girona pot tenir avui a Fontajau (19.45 h, RTVE Play) el penúltim capítol, en la que seria la seva última presència aquest curs davant l’afició gironina. És l’anada de les semifinals de la lliga, una eliminatòria que des que és a doble partit se li resisteix. Perquè si en els dos primers anys en què es va disputar amb aquest format la va perdre contra el València –sempre començant a casa, com ara–, la va veure per televisió i ja de vacances el 2023, quan va caure als quarts de final contra el Barça CBS. La tornada és diumenge a la tarda (18 h) a Salamanca i és la reedició de la final de la LF del 2015, quan Fontajau va celebrar la primera Lliga Femenina per Sant Jordi, amb Roberto Íñiguez sumant l’onzena victòria en 11 partits, i el 2019, la segona del club gironí, també el dia de la mare, en la que encara és l’última presència de l’Uni en la sèrie, que a diferència dels quarts i les semifinals –des del 2021– encara es juga al millor de tres. Una final anticipada per al segon projecte de Laia Palau a la direcció esportiva, l’objectiu del qual és tornar a disputar els títols –des de la supercopa de la temporada passada no se n’aixeca cap– i, sobretot, tornar a l’Eurolliga.
L’Avenida, que pot acabar en blanc per segon any seguit, té el bitllet per a la pròxima edició de la màxima competició continental. La va guanyar el 2011 i va arribar a la final a quatre els anys 2021 i 2022 amb Íñiguez –finalista i tercer, respectivament–, amb qui a Salamanca van guanyar els últims títols FEB, fa dos anys: la copa contra l’Uni en la final i la lliga contra el València, que és qui ha alçat els tres últims títols estatals en joc.
L’ai al cor
Belén Arrojo, a l’equip castellà al qual l’Uni va superar en la final el 2019, va deixar Fontajau amb l’ai al cor diumenge per un mal gest amb el genoll que la va obligar a marxar en llitera. El Jairis va confirmar els pitjors presagis: trencament del lligament encreuat anterior (LCA) del genoll dret. El club murcià renova el contracte a l’alera andalusa, que s’afegeix a la llista negra de lesionades al LCA dels dos últims cursos en la lliga. La darrera que va entrar en aquesta llista va ser Raquel Carrera (València) en els quarts de la copa, i, entre altres, també hi ha Helena Oma, María Araújo –totes dues per segon cop–, Mariella Fasoula (Avenida, encara de baixa) o Irati Etxarri, que un cop va tornar es va lesionar en la copa quan havia disputat nou partits i encara no ha pogut reaparèixer. També va tenir una lesió muscular Sílvia Domínguez. Va ser diumenge contra el Ferrol i s’acomiada del curs perquè en té per a quatre setmanes.
Sense la capitana, Leo Rodríguez i Laura Gil són dues de les jugadores que poden desequilibrar el duel, i ho han fet els darrers anys. L’escorta canària, a l’Uni el 2016/17 després de tres anys a Salamanca –ara hi compleix la quarta temporada–, és la màxima anotadora de l’equip (18, 3/4 triples) i la tercera que més juga (31:43), només superada per Arica Carter (10 en 33:37) i Laura Gil (16 en 35:22). La interior murciana, companya de Regan Magarity al Landes entre la seva etapa al València i el seu retorn a l’Avenida, on es va convertir en un malson per a l’afició gironina en l’etapa de Miguel Ángel Ortega, és capaç de dominar la pintura tingui qui tingui al davant en funció d’on situïn el llistó de la falta els àrbitres. El rebot i especialment les pèrdues són l’aspecte que més ha de cuidar l’Spar. I l’encert en el tir, la condició sine qua non l’Uni –que ha de mantenir la consistència que va mostrar en la sèrie contra el Jairis però els 80 minuts– ha de millorar si vol tornar a la final per primer cop en cinc anys.
