Würzburg, de tots colors
L’Uni Girona ha guanyat 5 cops al pavelló de l’Avenida i 13 de les derrotes han estat per un resultat que demà serviria a l’Spar per jugar la final
Si l’Spar Girona vol tornar a la final de la Lliga Femenina cinc anys després, demà, coincidint amb el cinquè aniversari del seu segon títol, ha de conservar l’avantatge que va aconseguir dijous contra l’Avenida (73-61), que s’aferra a Würzburg per repetir la remuntada amb el Ferrol (87-69 després del 61-49). Serà el 33è partit de l’Uni a la pista on va debutar en la màxima categoria (76-59, 10 d’octubre del 2009) i, dels antecedents, a més de les 5 victòries, hi ha 13 resultats que permetrien a l’equip de Roberto Íñiguez, que torna al vell pavelló castellà –recorda en molts aspectes Palau-sacosta– per primer cop des que va deixar el club de Salamanca el gener de l’any passat, aconseguir una de les dues places de què disposa la FEB per a la pròxima Eurolliga. La primera ja la tenen les castellanes, líders de la lliga regular.
Íñiguez, per descomptat i tal com va fer en els quarts de final de l’Eurocopa amb el Galatasaray, assumeix en primera persona la pressió que espera a l’Spar, d’una banda, i assegura que l’equip sortirà a guanyar, de l’altra. “Si penses que en tens 12, en 3 minuts seran 2”, argumentava abans-d’ahir. De fet, a Istanbul l’Spar hi va anar amb 13 punts després del que fins aquesta setmana era el millor partit de la temporada (77-64, amb fractura al tendó d’Aquil·les de Rebekah Gardner a l’inici) i va sumar la dotzena victòria en 12 partits de competició europea (81-83) abans de caure amb el Besiktas en semifinals (81-60 a Turquia primer i 66-68 a Catalunya després).
Anticipada a la final
La primera victòria gironina a Salamanca és en la jornada 1 de la que seria la primera lliga que guanya l’Uni, amb el tècnic vitorià substituint Ramon Jordana després de la copa. L’Uni no havia arribat mai a la final i, en les dues primeres semifinals, al millor de tres a diferència del format actual, sempre havia caigut eliminat a mans de l’Avenida. El tercer dels cinc triomfs va de bracet amb la segona lliga. És també, com era dijous, Dos de mayo, i Keisha Hampton amb 25 punts (5/8 triples), la que guanya el torcebraç anotador a Jewell Loyd (25 amb 1/7). L’equip que dirigia Èric Surís, que també havia arribat a la semifinal de l’Eurocopa fa cinc anys, acabava de perdre la tercera de les quatre finals de copa seguides contra les perfumeres i, abans del play-off, perdia el lideratge i el factor pista perquè Miguel Ángel Ortega, que el 2016 arribava a la banqueta de Würzburg menys d’una setmana després de ser destituït a Fontajau, no feia broma quan deia que el seu equip capgiraria el 79-53 d’abans de Nadal a Girona (80-53 a Salamanca) quan Lino López, ara al Ferrol, entrenava l’Avenida. Surís encara sumaria un segon triomf a Würzburg, el 55-68 amb Magali Mendy establint el seu rècord personal de triples (7/11) de la lliga que no s’acaba –l’últim partit és la final de copa a la ciutat castellana, però en el recinte firal amb 5.000 espectadors colze a colze a menys d’una setmana del confinament– i, l’últim, és el 69-77 amb Alfred Julbe i en l’etapa més calenta dels duels, amb Rebekah Gardner (20 punts i 35 de valoració) presentant la candidatura a MVP de la LF.
