Últim quart. Moment calent. El Barça redueix de 23 punts de desavantatge a només 8 i queden 9 minuts (72-64). I apareix Llull. Un cop més el menorquí, en només 1 minut i 50 segons, anota quatre triples seguits dels que tothom coneix per mandarines per la forma de llançar la pilota, com qui se la treu del damunt, bombejada i sense pràcticament visió. Però increïblement acostuma a no fallar. Ahir van ser quatre, els mateixos que tot el Barça junt. Quatre impressionants triples amb diferents formes que van enfonsar un Barça decebedor per com va entrar en el partit. Qui arribava tocat al matx teòricament eren els blancs, que acabaven de perdre l’Eurolliga fent el ridícul en la segona part, i amb menys temps de descans. Però el Barça va tenir Ricky i poc més. Ja en el primer quart el Madrid anava en tromba (24-14) i tot i la reacció (30-31) abans del descans Yabusele ja havia tornat a situar una renda còmoda (44-36). Va ser inexplicable, però, la sortida del tercer quart. En només 3 minuts el Barça va rebre un 17-2 (61-38). El partit semblava sentenciat, però aquest cop Laprovittola va liderar la remuntada. Fins que va aparèixer Llull. Aquest Barça necessita més actors principals per tombar el Madrid. Fent 4/22 triples, Vesely 4 punts, Kalinic pensant en el futur (1 punt), Jokubatis espectador (4 minuts) i Abrines 0/6 triples és impossible guanyar. Sense més lamentacions, demà segon partit. Una història diferent. La part positiva és que això és llarg. Però cal un canvi radical, perquè el Madrid si alguna cosa té és esperit competitiu i un tàndem de luxe: Tavares (35 de valoració) i Campazzo (33).