Mandarina va, mandarina ve

Últim quart. Moment calent. El Barça redu­eix de 23 punts de des­a­van­tatge a només 8 i que­den 9 minuts (72-64). I apa­reix Llull. Un cop més el menorquí, en només 1 minut i 50 segons, anota qua­tre tri­ples seguits dels que tot­hom coneix per man­da­ri­nes per la forma de llançar la pilota, com qui se la treu del damunt, bom­be­jada i sense pràcti­ca­ment visió. Però increïble­ment acos­tuma a no fallar. Ahir van ser qua­tre, els matei­xos que tot el Barça junt. Qua­tre impres­si­o­nants tri­ples amb dife­rents for­mes que van enfon­sar un Barça dece­be­dor per com va entrar en el par­tit. Qui arri­bava tocat al matx teòrica­ment eren els blancs, que aca­ba­ven de per­dre l’Euro­lliga fent el ridícul en la segona part, i amb menys temps de des­cans. Però el Barça va tenir Ricky i poc més. Ja en el pri­mer quart el Madrid anava en tromba (24-14) i tot i la reacció (30-31) abans del des­cans Yabu­sele ja havia tor­nat a situar una renda còmoda (44-36). Va ser inex­pli­ca­ble, però, la sor­tida del ter­cer quart. En només 3 minuts el Barça va rebre un 17-2 (61-38). El par­tit sem­blava sen­ten­ciat, però aquest cop Lapro­vit­tola va lide­rar la remun­tada. Fins que va aparèixer Llull. Aquest Barça neces­sita més actors prin­ci­pals per tom­bar el Madrid. Fent 4/22 tri­ples, Vesely 4 punts, Kali­nic pen­sant en el futur (1 punt), Joku­ba­tis espec­ta­dor (4 minuts) i Abri­nes 0/6 tri­ples és impos­si­ble gua­nyar. Sense més lamen­ta­ci­ons, demà segon par­tit. Una història dife­rent. La part posi­tiva és que això és llarg. Però cal un canvi radi­cal, perquè el Madrid si alguna cosa té és espe­rit com­pe­ti­tiu i un tàndem de luxe: Tava­res (35 de valo­ració) i Cam­pazzo (33).