Dependrà de l’entorn. Des del club i a nivell intern tenim clar l’objectiu. Aquest proper curs la permanència és essencial.

Guardo un record amb una decisió presa abans de final de temporada i quan vaig pujar sabia que era molt maco per Sant Adrià de Besòs, però tenia clar que no seguiríem junts i vaig marxar reconfortat per la feina feta. No estic ni amb por ni pressió, tot al contrari. Amb responsabilitat perquè hi ha un escut històric al darrere.

L’experiència te l’has d’anar guanyant. La voluntat és, tot i fer 20 anys que entreno, seguir fent passos ara a l’elit.

Monopolitzar el món femení és un problema. Tothom ha de tenir el seu espai. Ho dic a nivell de club i a nivell de jugadores. Com més n’hi hagi de diversificades, millor, perquè jugaran més i tindran més experiència i aprenentatge i quan arribin a sèniors tindran més nivell. Que apareguin clubs a nivell femení que vulguin fer les coses ben fetes és bo i la Penya s’ha de diferenciar en aquest sentit, que n’hi hagi tants ens ha de fer millors i hem de treballar per millorar les jugadores de la base.

Perquè és un projecte nou i quan una cosa és nova hi ha una il·lusió i una motivació tremenda respecte a d’altres estructures que s’han anat perdent. L’estructura del club és molt bona i tenim l’equip a Lliga Femenina que serveix com a mirall per a les més petites per saber que si fan les coses bé poden tenir oportunitats d’arribar-hi.

Les jugadores han de saber que jugar a la Penya no és una pressió, sinó que és motivador. Tenim una identitat de joc, aquest any l’hem començat a tenir. Quan ens veies reconeixies el joc d’un equip agressiu: pressionant tota la pista, amb un cap dur i tenir un segell propi és clau.

El 90% podrien seguir perquè el nivell de l’equip era molt alt a Challenge, però hem de fer canvis. Lluitem per tenir al màxim de jugadores del bloc i crec que la meitat seran de l’equip d’aquest curs que ha ascendit.

El retorn que tenim és bo. En els darrers dos o tres anys hi ha jugadores que volen venir perquè l’estructura és bona i professional i tenim un pavelló fantàstic. El millor de la lliga. Tindrem menys jugadores de les que volen venir.

Les estructures masculines et donen una qualitat que només amb la femenina a vegades no tens. Això ens està retroalimentant, tenim moltes facilitats.

Podem anar més ràpids o més lents, però prefereixo un terme mitjà. No es tracta de fitxar moltes jugadores d’altres clubs o estrangeres. Crec que a Catalunya n’hi ha moltes per fer una bona estructura a la base.

És el quart club on entreno i et puc dir que a fora fa molt fred. Des del primer dia recordo que ets entrenador i res més. La responsabilitat és de gestió i també de posar-te a pista. En altres llocs és molt difícil o gairebé impossible ser entrenador i prou. Has de fer moltes altres feines.

A nivell de staff som cinc o sis persones i recolzem en la figura del Jordi, a qui diem jefe. Li fem considerar coses i després les consensuem. Intentem que tingui tota la informació perquè decideixi, però ens deixa treballar.

No. Abans de la fase d’ascens havíem conversat i la sensació era que podíem seguir junts. No esperar si la pilota entrava o no. Teníem l’estructura dibuixada. Un cop vam pujar en el tren de tornada ja vam parlar dels passos a fer i del pressupost que podríem tenir. La renovació no va ser automàtica.

Si volem que hi hagi serietat al bàsquet femení, renúncies com la del Barça ens fan mal. Segur que al darrere hi ha raons i explicacions que són comprensibles, però a nivell femení ens afecten. Tothom vol que les estructures siguin fortes i sobretot que siguin llargues en el temps.