Francisco Cáffaro (2,16 m, 2000) és la darrera incorporació del Girona per al tercer curs del club de Marc Gasol en l’ACB. Un fitxatge que s’explica per la lesió a les lumbars de la qual s’està recuperant James Nnaji, que hauria de rebre l’alta mèdica a l’octubre –l’estrena en la lliga és el 28 de setembre a Màlaga– i que va fer passar el nigerià per la sala d’operacions al juny. Cáffaro, olímpic a Tòquio, és juntament amb un altre fitxatge gironí, Juan Fernández, l’esperança albiceleste per recuperar el nivell que van tenir amb Luis Scola i Fabricio Oberto, en una selecció, la de Pablo Prigioni, liderada per Juani Marcos, que juntament amb Maxi Fjellerup completarà la delegació argentina a Fontajau.

El quart pivot pur a la plantilla de Fotis Katsikaris –té Pons a la posició de 4, que també poden ocupar Fernández i Susinskas (el lituà hi brilla en els darrers partits de la temporada passada)– ve de jugar catorze partits a l’Estudiantes, que el va fitxar al març per substituir Michael Carrera. Al club col·legial va coincidir amb Guillem Ferrando, una altra de les cares noves de la plantilla gironina que ara té tretze llicències, tres de les quals d’extracomunitari. El club confia que Cáffaro disposi aviat del passaport italià i que alliberi la plaça. L’altra possibilitat? Prescindir en cada partit d’Aljami Durham o Nike Sibande –amb un perfil similar entre ells i amb el roster–, els altres jugadors que debutaran en l’ACB amb el Girona perquè la resta de fitxatges, a diferència dels anteriors estius, ja tenen hores de vol en la lliga.

“És un jugador jove, podríem dir-li rookie, ja que només ha jugat dos mesos a l’Estudiantes, després d’haver jugat a la universitat als Estats Units”, diu Fernando San Emeterio sobre el pivot, que va començar la seva trajectòria als antípodes, a Austràlia. Després de completar l’etapa en l’NCAA, un cop acabat el darrer curs al març va arribar a Madrid. “Ens donarà molta solidesa en defensa. És un jugador molt treballador a la zona que carregarà molt la pintura en el rebot ofensiu, té l’habilitat d’escombrar la pilota cap a fora i d’aquesta manera la poden aprofitar els companys”, assegura el director esportiu del club gironí sobre el que defineix com “un pivot gran i molt mòbil”, unes característiques que cap dels interiors de la temporada passada va poder oferir i que haurien de convertir-lo en un factor de desequilibri defensiu, intimidant els rivals i fent-los canviar els seus tirs, malgrat que no disposi de l’opulència de Nnaji. Fernando San Emeterio també destaca la seva qualitat jugant en el bloqueig i continuació “finalitzant situacions creades pels seus companys”.

El Girona, que ahir va començar a fer les proves mèdiques a una part dels jugadors –Juani Marcos, Sergi Martinez, Maxi Fjellerup i Jaume Sorolla– i que dijous de la setmana que ve començarà els entrenaments col·lectius, no fa públics ni els termes ni les durades dels contractes dels jugadors i, per això, i sobretot en funció del rendiment que pugui oferir el que ja és el sostre de la plantilla, podria esdevenir el relleu ideal del pivot nigerià cedit pel Barça a la posició de 5.