Un aniversari amb final feliç
Bàsquet. ACB. El Bàsquet Girona venç el Ratiopharm Ulm a la pròrroga en el primer amistós del curs a Fontajau, en un duel emmarcat dins la celebració de la dècada de vida del club
Bàsquet Girona 94 Ratiopharm Ulm 85
BÀSQUET GIRONA:Iroegbu (20), Pons (16), Cáffaro (6), Martínez (6), Durham (3) –cinc inicial–, Marcos (10), Ferrando (2), Susinskas (8), Sibande (4), Fjellerup (6) i Fernández (13). 20/34 de 2, 11/29 triples (4 Pons, 2 Iroegbu, 2 Susinskas, Sibande, Fjellerup i Marcos), 21/30 lliures, 34 rebots (7 Pons), 24 assistències (7 Durham) i 122 de valoració (25 Pons).RATIOPHARM ULM:Weidemann (15), Santos (3), Plummer (13), Jessup (8), Herkenhoff (2) –cinc inicial–, Jensen (5), Essengue (16), Bretzel (11), Anigbata (6) i Saraf (6). 24/50 de 2, 9/31 triples (3 Plummer, 2 Weidemann, 2 Anigbata, Jensen i Essengue), 10/15 lliures, 46 rebots (10 Essengue), 14 assistències (5 Weidemann) i 75 de valoració (26 Essengue).PARCIALS:18-10, 19-20 (37-30), 19-14 (56-44), 22-34 (78-78) i 16-7 (94-85).Aniversari feliç per al Bàsquet Girona. L’equip de Fotis Katsikaris va guanyar ahir el Ratiopharm Ulm alemany (94-85) en un partit amistós que servia també per commemorar la dècada de vida del club. Els gironins es van avançar en el primer quart amb un parcial de 18-10 i, malgrat dominar el partit durant pràcticament 35 minuts, van permetre als seus rivals forçar la pròrroga després d’una mala gestió dels últims cinc minuts i encaixant 34 punts en el quart parcial. Per a fortuna local, el grup va reaccionar en el temps afegit amb una gran versió de Juan Fernández i Yves Pons que va permetre segellar la victòria i acabar amb bona boca. Ike Iroegbu va ser el màxim anotador, amb 20 punts.
Un diumenge ennuvolat va decorar l’estrena del Girona a Fontajau. Els de Fotis Katsikaris van rebre el Ratiopharm Ulm, equip EuroCup, en el darrer test abans del primer títol en joc de la temporada, la Lliga Catalana, que arrenca el proper 11 de setembre. Els blanc-i-vermells –amb la plantilla al complet a excepció de James Nnaji– van entrar al partit amb un parcial d’11 a 5 comandat per l’argentí Francisco Cáffaro i es van agradar col·locant un +11 a l’electrònic en un tancar i obrir d’ulls.
El Girona va mantenir el domini gràcies a una defensa cada vegada més consolidada (7 pilotes recuperades al descans), però les imprecisions en atac brindaven a l’Ulm la possibilitat d’apropar-se en el marcador, fet que l’interior Nico Bretzel va aprofitar per col·locar la mínima (18-17) davant l’atenta mirada del flamant seleccionador alemany, Àlex Mumbrú, present a la llotja. Els teutons s’ho creien i s’avançaven (18-19) liderats pel mateix pivot.
Quan la cosa anava pitjor, un triple de Susinskas i una recuperació de Marcos van fer tornar el somriure a la grada (23-19). El duel es va convertir en un estira-i-arronsa fins que un triple d’Yves Pons des de la cantonada va permetre als jugadors de Katsikaris agafar aire i marxar al descans al davant (37-30). Ike Iroegbu va sortir de la pausa inspirat i va impulsar el seu equip amb un parcial de 7-0 per recuperar el coixí de deu punts i Juani Marcos va despertar els aficionats amb una cistella cèrcol passat que feia ressonar un “oh” pel pavelló.
Tot eren flors i violes, i més d’un va donar el partit per guanyat abans d’hora, fins que els teutons van ressuscitar. Anotant 13 punts en pràcticament dos minuts, l’equip de Ty Harrelson es va apropar en el marcador i va forçar la pròrroga amb una cistella d’Alfonso Plummer (78-78). Semblava que els alemanys podien aigualir la festa, però en l’afegit Juan Fernández va aparèixer amb dues accions consecutives que oxigenaven la situació. També s’hi va posar Yves Pons intimidant en defensa la zona dels rivals i generant un parcial favorable de 9 a 3 que va deixar el duel pràcticament liquidat.
L’equip, ara sí, va encarrilar el partit i es va desempallegar de l’amenaça per segellar la victòria. El mateix tècnic, Fotis Katsikaris, va respirar alleujat en veure que el cara o creu li sortia favorable i va reconèixer en declaracions posteriors al partit que “encara falta molt” per veure la versió que vol veure de l’equip.
Així doncs, el Girona va marxar cap a casa havent celebrat feliçment, però amb patiment inclòs, el seu desè aniversari.