El Barça i el Manresa disputaran demà (19.30 h, Esport3) la gran final, la revenja de la temporada passada que van guanyar els blaugrana. Els de Peñarroya ho van fer patint perquè el Bàsquet Girona va estar brillant. Però el talent final dels blaugrana va marcar la diferència.

Els de Katsikaris, escaldats per la imatge del seu debut i motivats per la categoria del Barça, van saltar amb una mentalitat molt diferent. Mentalitat i encert que va liderar Pons amb tres triples seguits per fer que el Bàsquet Girona fes sucumbir en defensa el Barça. Els gironins van estar molt sòlids al darrere, i això els va permetre també sortir en ràpids contraatacs. La sorpresa era majúscula (30-13). Els de Joan Peñarroya no van anotar la seva primera cistella en el tercer quart fins que ja havien passat tres minuts i mig amb un triple de Parker, quan els blaugrana portaven un 1/10 triples. El Barça, però, va començar a fer rotacions, a augmentar el nivell físic i, sobretot, va començar a anotar: es va situar a 4 punts (37-33). Al descans, tot obert (43-35). En el tercer quart, el Barça només va necessitar tres minuts de fantasia per treure tot el seu talent, i una esmaixada de Metu i després un triple de Punter semblava que tallava el moment dolç dels gironins (51-56). Però el Bàsquet Girona, amb un Juani Marcos espectacular, va tornar a la càrrega (58-56 després d’un triple de l’argentí). En un final a cara o creu, primer Parker amb un triple (74-76) i un altre de Punter amb falta personal addicional (74-80) van acabar de decantar la balança. Un triple de Durham va posar emoció (79-80). Però Parker va respondre amb un triple per sentenciar (79-83).

El Barça s’assegurava el bitllet per a la final si guanyava al Bàsquet Girona o perdia com a màxim de tres punts.