Francisco Cáffaro
PIVOT BÀSQUET GIRONA
“Em foto un parell de pinyes quan cal”
“Complemento molt el talent que tenim”
“Està molt bé arribar a un lloc on coneixes gent, sobretot si és el primer any en l’ACB”
Som un equip amb molta fam i ho volem aprofitar en el dia a dia, anant partit a partit, amb la nostra identitat, per arribar al ‘play-off’
Francisco Cáffaro (2,16 m, 2000) va ser l’últim fitxatge de l’estiu del Girona i ha de ser un dels jugadors que aportin la capacitat física que tant va trobar a faltar l’equip a la zona la temporada passada, el principal baluard de la qual serà James Nnaji. L’internacional argentí debutarà en l’ACB amb els de Fotis Katsikaris, que aquest migdia tenen l’últim amistós –a Salou contra el Lleida (13 h)–, després de jugar catorze partits el curs passat en la LEB Or amb l’Estudiantes, que hi va recórrer a la primavera un cop acabada l’etapa de cinc anys del pivot a la NCAA.
Com han anat les primeres setmanes?
M’estic sentint molt còmode a dins i a fora de la pista, amb l’equip, perquè l’ambient que hi ha tant amb els jugadors com amb l’staff és molt bo.
Abans que arribés, el Girona va estar pendent de si jugaria a Europa. Amb quins objectius treballa, l’equip, per a aquesta temporada?
Els objectius sempre són arribar tan lluny com sigui possible i completar tantes metes com es pugui. Som un equip amb molta fam i ho volem aprofitar en el dia a dia, anant partit a partit, amb la nostra identitat. Aquesta ha de ser la manera d’aconseguir-ho i no ens podem centrar en un partit que tinguem d’aquí a dos mesos sinó que hem de mirar primer el partit a Màlaga, que crec que serà molt dur a la seva pista, perquè pel que diuen tenen una gran afició que pressiona molt. Volem anar partit a partit i estar al 100% en cadascun i, després, arribar al play-off. Un cop allà, seria una altra temporada, però la nostra primera intenció seria tenir aquest objectiu.
I el seu rol? Com es defineix?
El meu paper en l’equip serà el que he tingut a tot arreu on he estat: soc un jugador que entra a la pista per aportar-hi energia i donar el 100%. Em foto un parell de pinyes quan cal: jugo amb intensitat, soc una presència a sota del cèrcol i hi poso bons pics [bloquejos]. Complemento molt el talent que tenim i aquest serà el meu rol durant el temps que sigui aquí.
Si m’ho permet, acaba donant cos a la petita colònia argentina que formen amb Maxi Fjellerup, que va arribar el 2022; Juani Marcos, la temporada passada, i Juan Fernández, aquest estiu abans que vostè.
Està molt bé i vaig parlar amb ells abans de venir, és clar. Tenir gent que ve del mateix lloc d’on vinc jo està molt bé, gent que coneixes, i també coneixia en Sergi [Martínez], amb qui vaig compartir un campus, i en Guillem [Ferrando], amb qui vaig coincidir a l’Estudiantes els dos mesos i mig que vaig jugar-hi. Està molt bé arribar a un lloc on coneixes gent, sobretot si és el primer any en l’ACB, en una competició nova i un lloc nou. I, òbviament, formar un grup amb els argentins fa que et sentis còmode i no notis tant la transició que suposa passar d’un lloc a un altre.
A l’Argentina hi ha moltes expectatives amb la parella d’interiors que forma amb Juan Fernández a la selecció, i se’ls compara amb Scola i Oberto. És una pressió afegida?
A veure, de comparacions, n’hi haurà sempre. No hi haurà mai més ningú com en Luis ni ningú com en Fabricio... Ni com en Juan ni com jo. Som tots diferents i cadascú fa la seva. És una mica absurd comparar i no sé si suposa un pes, però nosaltres sabem molt bé què podem fer, què volem fer i què podem aconseguir. Per descomptat que és un orgull que t’hi comparin. Però, tant per bé com per mal, aquestes comparacions no serveixen de gaire i ens hem d’enfocar en nosaltres.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.