Alex Formento
Entrenador assistent del bàsquet girona
“Em faria molta il·lusió que poguéssim fer un pas més”
El tècnic assegura que l’equip està preparat per a l’inici de la temporada i anticipa molt marge de millora de la plantilla tot i la seva joventut
Afirma que cal anar dia a dia però es mostra optimista amb el futur del club
Alex Formento (Barcelona, 1976) té molt bàsquet a l’esquena. Va començar a jugar amb 12 anys, amb 17 va fer el salt a professional i, després de militar en més d’una desena d’equips d’arreu d’Espanya, va penjar les esportives amb 33. Peça fonamental en la creació del Bàsquet Girona, Formento ha passat per diverses àrees del club en diferents etapes, fins que l’any 2023 es va reincorporar com a assistent després d’un any de rècord a la banqueta del Baskonia al costat de Joan Peñarroya. Ara posa la seva privilegiada mirada analítica al servei del primer equip.
Alejandro o Alex?
Soc Alejandro perquè l’any 1976 no es podia posar Alex. Però tothom em coneix per Alex, i sense accent. Només ma mare quan s’enfada em diu Alejandro.
D’on li neix la inquietud de ser entrenador?
Tota la vida he fet bàsquet. En els anys previs a la retirada ja m’havia tret tots els cursos d’entrenador. Era quelcom que m’agradava i creia que podia ajudar altres jugadors com m’hauria agradat que m’ajudessin a mi. Entenia que podia transmetre coses positives i... vaig dir: som-hi.
Ha jugat en molts equips, més d’una desena, i de moltes categories diferents (ABE, LEB, LEB 2). Es considera un atleta de classe obrera, de picar pedra?
Sí, de fet ho vaig ser. Vaig estar assegut en una banqueta ACB però no vaig tenir l’oportunitat de debutar. Vaig passar dos anys contractat, amb el Salamanca, de Pedro Martínez, i cedit. Entrenava cada dia amb ells i no vaig tenir la sort de debutar però estava en dinàmica ACB. He desenvolupat la meva carrera sempre en competicions FEB, orgullosament. Sí que es veritat que pertanyo a la classe obrera del bàsquet. He estat tota la vida en aquestes lligues que, citant Juan Carlos Navarro, són “intermèdies”.
Va ser la primera persona a conèixer la idea de Marc Gasol de crear aquest club. Com es van conèixer?
Ens vam conèixer a Memphis el 2010. Jo tenia una beca per conèixer la Universitat de Memphis, el programa de bàsquet dels Memphis Tigers, i ell jugava als Grizzlies. Jo vivia al campus i ell a casa seva, i allà va néixer una relació més propera. Aleshores em va transmetre que tenia aquesta idea de fer un club, cosa que jo no em prenia gaire seriosament, fins que un dia va començar.
Com era el Marc Gasol d’aquella època?
[Riu.] Ara em fas viatjar, eh! Doncs el Marc d’aquella època era una persona amb molts projectes tant a nivell professional, de reptes que volia assolir, com més enllà de la figura de jugador. Crec que la millor notícia per a en Marc i tots els que l’estimem és que els propòsits que es marcava en aquella època els ha assolit amb escreix.
Ha estat un dels fundadors del club i l’ha viscut des de diferents rols. Va ser complicat el moment de desvincular-se del projecte quan el 2020 es van separar els seus camins?
Jo m’estimo molt el Bàsquet Girona, hi estic molt a gust, però hi tinc la mateixa dedicació que tinc a tot arreu. A tot arreu intento donar el millor de mi mateix. Una altra cosa és que aquí, és cert, estic envoltat de persones amb qui tinc una proximitat i una vinculació. Al final, treballar amb gent que t’estimes tant és especial. Els clubs normalment esdevenen especials amb el temps, però aquí hi ha gent que és especial des de fa molt de temps, que no és el mateix.
La temporada 2023/24 va tornar com a assistent i al cap d’uns mesos es va produir la destitució de Salva Camps. Com ho va viure?
És un moment complicat, tant per al que marxa com per als que es queden. Perquè el primer entrenador és la figura, però tots som igual de responsables. Va ser un moment difícil i costa tornar a aixecar-te perquè és un cop, però arriba un nou entrenador i s’ha de seguir lluitant. Havíem començat molt bé l’any, però vam passar per un mal moment que se’ns va allargar massa... I a vegades en aquestes situacions els clubs decideixen fer canvis, és així.
Enguany el club ha apostat per la continuïtat a la banqueta i també a la plantilla. Veu capaç l’equip de fer un pas més i poder entrar en competicions europees?
Sempre dic que la plantilla que tenim és molt engrescadora, jove i amb jugadors que tenen un potencial molt i molt interessant. Això ens porta a ser optimistes, però l’únic que podem fer és treballar cada setmana. Il·lusió? Molta. Jo vaig tenir un cert disgust quan ens vam quedar fora de competició europea l’última setmana, i m’agradaria que el club ho aconseguís, però a partir d’aquí cal treballar dia a dia. No crec que hi hagi una altra manera de fer les coses, però em faria molta il·lusió que poguéssim fer aquest pas més.
La plantilla és molt jove, la mitjana d’edat és de 24 anys i els jugadors més veterans (Iroegbu i Susinskas) en tenen 29. Els preocupa això?
Hem fet una bona feina, ha sigut una temporada atípica pel viatge a la Xina, però crec que arribem preparats per a l’inici de la lliga. És cert que hi ha jugadors joves que han d’esdevenir referents. Crec que tant l’Ike (Iroegbu), com Mindaugas (Susinskas), com Sergi (Martínez) o Juani (Marcos) o Maxi (Iglesias) estan preparats per fer aquest pas endavant i assumir aquest lideratge.
Una bona química és clau per a l’èxit dins un equip?
Una bona química és important. Però hi ha equips que amb respecte a dins la pista i rols definits han fet la feina molt bé. Crec que és important, però no sempre s’aconsegueix. Tot i que sempre és millor, sí.
Va formar part de l’‘staff’ del Barça CBS de Lliga Femenina, on va coincidir amb diferents jugadores que avui formen part de l’Uni. Li agradaria que tots dos clubs fossin un de sol?
Crec que és important que donem suport a la Lliga Femenina. I espero que l’Uni tingui prou suport per seguir allà dalt, i tot el que sigui que el club creixi em farà feliç. Sé que si no s’ha fet fins ara és perquè s’ha d’acabar de madurar com fer-ho de la millor manera possible.
On es veu en el futur?
El més important és que el Bàsquet Girona assoleixi els reptes que té al davant. Ara mateix estic molt content fent el que faig. He sigut primer entrenador i en un futur m’agradaria tornar a ser-ho, però ara mateix estic enfocat en la meva feina aquí i la faig molt a gust.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.