La primera ja és al sac. El Bàsquet Girona va segellar ahir el primer triomf del curs doblegant el Baxi Manresa en un partit maratonià de dues hores i mitja de durada. Els gironins, que van començar amb el peu esquerre, es van sobreposar a les lesions de Sergi Martínez (bessó) i Juani Marcos (quàdriceps) i van guanyar el primer derbi contra els del Bages –en les dues temporades anteriors, el balanç era de 0-4 favorable als manresans.

Després d’un inici enlluernant del tàndem format per Derrick Alston Jr. (16 punts i 9 rebots) i Cameron Hunt (16 punts), els blanc-i-vermells es van sostenir amb l’encert exterior de Mindaugas Susinskas (19 punts i 5/8 en triples) i van reaccionar amb l’entrada en joc de James Nnaji, que, tot i no tenir un dia especialment encertat –els tirs lliures són la seva assignatura pendent–, va intimidar de valent i va propiciar així que el seu equip recuperés el domini del rebot. I val a dir que l’entrada en joc del nigerià va desencaixar més d’una mandíbula després que escapcés una pilota de Ferrando per fer una esmaixada al vol que va esdevenir una carta de presentació al més pur estil de l’NBA.

El contratemps van ser les lesions: primer, de Marcos, i, després del descans, de Martínez. Tot i això, Guillem Ferrando, que no va disputar ni un minut en el primer partit de lliga, va fer una passa endavant amb 9 punts i 10 assistències, trobant amb precisió els interiors. Tot plegat va permetre als locals enfilar el túnel de vestidors amb avantatge (44-38).

Semblava que el Manresa havia perdut el fil del partit i, amb el lituà afinant el violí des de la línia de tres, Fontajau es relaxava veient el primer partit a casa de la temporada. Però encara quedava partit. Els manresans ressuscitaven després d’una concatenació d’aturades, i Derrick Alston Jr. treia l’orgull per fer un 2+1 que tornava a impulsar els de Manresa. Tot seguit, era Sagnia qui en recollia el testimoni i empatava el partit. Alguns dels assistents es posaven les mans al cap; era inevitable rememorar els grisos tercers quarts del curs passat, en què es va perdre més d’un partit.

El cansament es notava en arribar al darrer parcial. Als dos equips els costava anotar, i les constants interrupcions generaven un desgast afegit. Entrava en joc un nou factor: la resistència. El Girona aprofitava aquest fet, i l’aparició de Susinskas tornava a posar un +8 que deixava el Manresa estabornit. Una tècnica a Diego Ocampo permetia oxigenar el partit i posava la soga al coll al Baxi, que quedava sense temps per reaccionar.

Quan faltaven dos minuts, el Girona guanyava de quatre i un llançament a cistella passada de Maxi Fjellerup deixava els rivals noquejats. El Manresa, fidel a la seva identitat, no deixava anar del tot el partit i Iroegbu assumia responsabilitats i allargava l’agonia dels rivals amb dos tirs lliures (84-80) que, ara sí, deixaven el duel resolt. Primer partit a Fontajau i primera victòria del curs.