La desena gira continental
L’Spar Girona obre demà a Erevan, la capital armènia, la fase de grups de la segona competició europea, que juga per cinquè cop en l’última dècada
L’Spar Girona afronta la desena temporada seguida jugant a Europa, un mur que l’Uni es va atrevir a superar el 2015 després de guanyar la Lliga Femenina i debutant en la màxima competició, l’Eurolliga. L’ha jugat cinc vegades, la primera i entre cursos 2019/20 i 22/23, durant els quals establiria el sostre d’un equip femení català arribant a jugar els quarts de final, els anys 21 i 22 contra l’Avenida de Roberto Íñiguez, que duia les castellanes a la final a quatre. Entremig, hi ha les tres participacions gironines en l’Eurocopa (2016-19) superant cada vegada l’anterior temporada fins a establir el seu sostre en les semifinals, el 2019, contra el Latas i amb nits inoblidables de remuntades a Fontajau. Un cas diferent al d’aquest 2024, quan el conjunt gironí igualava el seu sostre superant els quarts de final contra el Galatasaray malgrat tenir la tornada a Turquia (81-83, després del 77-64 a casa) i caient en l’eliminatòria següent, contra el Besiktas, amb el factor pista a favor (81-60 i 66-68). L’Uni du 120 partits europeus, 70 en la màxima competició comptant les prèvies (3) i 30-40 de balanç i 40-10 en la segona, amb 0-4 en les semifinals. De fet, el darrer curs duia 12-0 –6-0 en la fase de grups quan es va enfrontar al Gorzow de Chloe Bibby (75-77 i 94-68 amb 25 i 19 punts de l’australiana– fins que va igualar el seu sostre en la competició.
Erevan demà a la capital armènia, Pécs (Hongria) el dia 23 amb l’estrena a casa contra el Campobasso (16) italià entremig, la primera volta d’una fase de grups que acaba servint per establir la graella dels aspirants a títol, en eliminatòries a doble partit. Seran 32 i, com a principal novetat aquest any, els quatre primers arribaran des de l’eliminatòria de 16 de l’Eurolliga; que estrena un format amb final a sis i que, a diferència del que passava en l’anterior dècada, quan per exemple l’Uni va caure contra el Galatasaray a quarts el 2018, no entren en les eliminatòries quan hi ha només quatre dels equips que van començar l’Eurocopa.
El dia després
El primer títol europeu del curs, la supercopa, va ser per al Fenerbahçe, després de superar el Besiktas en la final a Istanbul (63-79), la setmana passada, en un partit que es va haver suspendre pel llançament d’una bengala i es va acabar l’endemà, dijous. El campió de l’Eurolliga va revalidar el títol assolit el darrer curs i es converteix en el segon equip capaç de guanyar més d’una edició, juntament amb els russos Iekaterinburg (2013, 2016, 2018 i 2019) i Sparta (2009 i 2010). Gabby Williams, a l’Uni el 2019 en la semifinal del conjunt gironí en l’Eurocopa amb el Latas –hi va jugar el curs següent, a l’Eurolliga, com l’Spar– va ser la MVP contra el botxí de les de Roberto Íñiguez en les semifinals de la segona competició continental el darrer curs. La desaparició de la secció femenina del London Lions, que va remuntar el 75-68 a la capital turca en la tornada de la final disputada a l’abril (81-70), va fer que fossin les subcampiones, que van tenir Khaalia Hillsman, amb 20 punts i 11 rebots, com a destacada, les que disputessin el títol.
