La galleda d’aigua freda que va representar la derrota contra el Granada (52-82), la primera del curs a Fontajau i la més àmplia de les 20 en tres anys a casa, va enutjar l’afició del Girona; que per primer cop va xiular i, en molts casos, va abandonar el pavelló que s’ha quedat petit per la il·lusió que genera el projecte de Marc Gasol. L’equip havia perdut els seus primers partits com a local contra el Madrid, a qui visitarà diumenge al migdia i que ahir tornava a perdre a fora –ho va fer a la Corunya–; en les dues anteriors temporades: 88-94 amb Aíto en la jornada 1 i 74-93 amb Salva Camps en la 4 i quan tots dos duien 3-0. La visita de l’Unicaja en la quarta jornada del curs del debut era fins dissabte l’anotació més curta (59-73) i la diferència més gran (24) en una derrota a Fontajau, tot i que la dolorosa va ser aquell mateix curs contra un altre andalús, el Betis: 79-90 amb la permanència en joc i un 0-24 final dels de Sevilla, que acabarien baixant a la LEB Or.

El 104-69 a València fa dues temporades amb la mixta de Pol Figueras a Bojan Dubljevic, el 115-78 al Palau Blaugrana de fa un any encara amb Camps i el 111-80 al març a Màlaga, ja amb Katsikaris; les desfetes més sonades fora de Girona, on la Penya (67-82) en va ser el guanyador per més punts la temporada passada tot i que va ser el també posteriorment descendit Palència (84-86), al gener, el que va obrir la porta de sortida, per aquest ordre, a Jordi Plà i Comas i Salva Camps a la direcció esportiva i la banqueta, respectivament.