La superioritat del Madrid prolonga el drama del Girona (95-67)
Massa complicat. El Bàsquet Girona arribava a Madrid després de la dolorosa derrota del cap de setmana passat contra el Coviran a Fontajau () i topava contra un mur de pedra. Era el guió perfecte per al Madrid, que es plantava amb la necessitat d’aconseguir una victòria després d’un inici de lliga decebedor. Els jugadors de Fotis Katsikaris, encara amb les baixes de Sergi Martínez i Juani Marcos, només aconseguien competir al primer quart gràcies a l’encert d’Aljami Durhan (21 punts). El fons d’armari del conjunt de Chus Mateo, que no podia comptar amb el lesionat Andrés Feliz ni tampoc amb el descartat Usman Garuba, i els greus problemes d’anotació dels gironins deixaven el partit resolt al descans. I el que és encara més preocupant, tornaven a destapar els problemes dels catalans per anotar (36% en tirs de camp).
El Girona tenia l’obligació de fer un bon paper després de la patacada del cap de setmana passat. Els blanc-i-vermells aguantaven la intensitat d’un primer quart dominat per l’encert de Facundo Campazzo (10 punts en 8 minuts). Quatre punts per sota en l marcador, el repte dels gironins era no deixar-se anar. I l’entrada en pista de James Nnaji va permetre precisament això: frenar l’amenaça de Tavares a sota el cèrcol i aprofitar l’avantatge que generava a dins la zona. Però el Madrid és el Madrid, i un parcial de 7-0 dels blancs obligava a Katsikaris a aturar el joc.
L’entrada de Rathan-Mayes apareixia com un punyal per als gironins, que veien com els rivals col·locaven la màxima diferència (+11). Si els de Katsikaris no mantenien el ritme d’encert dels blancs, s’haurien de preparar per un altre bany de sang.
Les forces començaven a defallir a la banqueta gironina, fins que un triple de Ferrando retallava distàncies i semblava revifar la situació. Però Campazzo, amb una nova genialitat, tornava a posar distància. Els gironins arribaven al descans perdent: 45-34.
Tornant del descans, l’escena era dramàtica. Amb Susinskas fora de partit per l’acumulació de faltes personals, amb Ike Iroegbu desaparegut i amb un pobre percentatge d’encert en tirs de dos, el Girona encaixava un parcial de 16-0 que el deixava enfonsat en el marcador. I, altre cop, enfonsat anímicament. Sense capacitat per anotar, els jugadors de Chus Mateo oloraven la sang i convertien el partit en una pràctica de tir (60-34). L’aparició de les característiques ’mandarines’ de Sergio Llull i les ganes del jove Hugo González de tenir minuts, deixaven al descobert totes les vergonyes dels visitants, als qui se’ls estava fent etern el partit i dels quals amb prou feines se salvava Guillem Ferrando (17 punts), que evitava que el drama fos encara major. Amb tot el peix venut, la botzina final constatava una nova derrota del Girona.