“La meva feina és cuidar les jugadores, pensar en l’equip molt i asseure el meu cul a la banqueta. I guanyar.” Són les paraules de Roberto Íñiguez en la prèvia del partit contra l’Araski (18 h). I en català. El basc ho va repetir després en castellà i en anglès i, referint-se a la manca d’un reforç a l’interior per la baixa –ni ha arribat i ni ho farà abans del 2025– de Natasha Mack, “la resta és feina del club”.

L’Spar Girona té dues pivots a la plantilla, la millor de la Lliga Femenina en punts i valoració, Chloe Bibby, i Iva Jakubcova, la segona de l’Uni en ambdós apartats però que malgrat els seus gairebé 2 metres no té presència a la pintura. “Hi ha molts partits i no s’han de fer bestieses”, reflexionava sobre la possibilitat de forçar Carolina Guerrero, la lesió de la qual deixa Marta Canella –a la pista de l’Ardoi juga més que Bibby, que a Hongria només seu 3 minuts– com la primera rotació interior sent alera. I parlant de bèsties, l’Araski és un especialista a aixafar la guitarra al conjunt gironí, com ho va demostrar en els dos partits del curs passat: 52-63 quan arribava a Fontajau amb 0-5 i 72-65 a Mendizorrotza tot i el 2-22 inicial.

L’equip vitorià agafa 9 rebots més que l’Uni –tercer pitjor de la LF– per partit i té la líder del rànquing: Bethy Mununga. La internacional belga va ser campiona de França i subcampiona de l’Eurolliga al costat de Kennedy Burke amb el Villeneuve d’Ascq la temporada passada. No tenia un paper protagonista (16 minuts per partit) però suposa una amenaça interior que s’afegeix a la bateria d’exteriors que té Made Urieta a la seva disposició, un perfil de jugadores amb la canadenca Hill (25 punts en el triomf sobre el Casademont) al capdavant que els darrers anys i amb diversos equips –Aliaga, Hermida i Rodríguez– ja han demostrat de què són capaces quan s’enfronten a l’Uni.