Isaac Nogués González (Badalona, 10/2/2004) va començar a botar la pilota a l’Escola Cultural, on estudiava. El mateix centre escolar badaloní on es va iniciar Josep Maria Izquierdo, l’entrenador català amb més Eurolligues (2) i ara ajudant de Zeljko Obradovic al Partizan. Ja de premini va passar a la Penya. Desprès Nogués va passar pels Salesians, on va estudiar un curs de formatiu d’activitats comercials. Però Nogues tenia clar que volia ser professional del bàsquet. Després de la seva sortida de la Penya fa dos anys per anar a Osca (LEB Plata) aquest cap de setmana ha debutat a la G-League, la lliga de desenvolupament de l’NBA, després de fitxar pels Portland Trail Blazers. El seu debut va estar tapat per un compatriota seu badaloní: Jordi Fernández (tècnic dels Brooklyn Nets), que va ser nomenat fill predilecte del bressol del bàsquet. Nogués va debutar amb els Rip City Remix després de ser draftejat l’estiu passat. L’NBA el seguia perquè és un jugador amb característiques físiques com els nord-americans i els Blazers va apostar per ell. Com a tècnic hi ha el català Sergi Oliva, qui ja fa anys que és a l’NBA, primer als Sixers i ara als Blazers, i d’ajudant hi té el fins a l’agost tècnic del Cadí La Seu, Fabián Téllez.

Els americans tenen estudiades totes les estadístiques i n’hi ha una en què Isaac Nogués és dels millors del món: en índex més baix d’errades. És referent defensant sense fer faltes i en passades sense pèrdues. Isaac Nogués, amb el sobrenom d’Ice –gel– pel seu caràcter introvertit, és conscient que ha de millorar el tir i explica quan li va canviar la vida: “Va ser en el mundial sub-19 que vam guanyar, hi havia dubtes de si entraria entre els dotze i al final vaig jugar a un nivell increïble, sempre estaré agraït al Dani Miret perquè va saber treure el millor de mi i sobretot va donar-me una injecció de confiança total.” Precisament el seleccionador espanyol sub-19 és l’actual entrenador de la Penya, que parla de Nogués: “La seva presencia ja serveix per intimidar, apareix en línies de passada, ataca al bot, és un defensor d’elit que podria eixugar ja alguns perfils ACB, un impacte brutal per canviar el partit perquè té una combinació de físic, intuïció i intel·ligència i no només és les pilotes que recupera, sinó les pèrdues que provoca, molt per sobre dels seus números, i llegir on cauran els rebots.” La seva trajectòria a la G-League s’allarga un any, dos o tres perquè per a ell: “És una oportunitat per créixer en un altre bàsquet, aquí als Estats Units soc dels que tinc més coneixement del joc, però tothom té físic.” Estigui el temps que sigui al somni americà deixant a casa seva el seu gos Ice, la seva mare empresària Rosa i la seva germana model Bet, el què és segur és que un dia tindrà l’oportunitat de tornar a la Penya: “Em faria molta il·lusió.” Una oportunitat com la que ha tingut el seu amic Rafa Villar (Hiopos Lleida), que tampoc és qui millor tira, qui més punts fa, però sí qui fa molt per l’equip. L’antítesi de jugador de la Supermanager perquè no fa números però ajuda a fer guanyar l’equip.