Rebot i defensa

Per exemple, el rebot, amb 17 d’ofensius que parlen de l’empenta de l’equip. O el pas endavant en defensa. Els 101,5 punts de mitjana rebuts contra el París i el Bayern eren inassumibles. Els 97, però, amb dues pròrrogues són més de bon llegir. L’equip, certament, s’hi va deixar la pell. L’acció més cridanera del matx en defensa va ser el tap d’Anderson sobre l’incommensurable Tavares –feia temps que no feia un partit tan complet–, però la més decisiva va ser l’error del mateix Andersson sobre Campazzo en el triple que va allargar el desenllaç.

Neto, lesionat

Peñarroya va revelar que el debutant Raulzinho Neto, que va fer cinc punts en els seus dos primers tirs, es va fer mal a l’abductor i que per això no el va fer jugar quan Juan Núñez –5 faltes en 12 minuts– va haver de plegar després d’haver fet una aportació prou interessant contra el seu exequip. El txec Satoransky (-2 de valoració, 0 punts i 1 assistència en 26 minuts), en canvi, va decebre. Mai no va aturar Campazzo i tampoc no el va vèncer al pal baix, quan li treu més d’un pam. La circulació de pilota del Madrid va ser superior.

El joc interior és un altre cavall de batalla més entremaliat. Fall (-1) no dona de moment per a més i el prometedor Metu està lesionat. Vesely, la intel·ligència al poder, amb 38 minuts a pista, va ser el millor però no pot assumir tal desgast si el Barça aspira als títols. Mentrestant, el club té un elefant a l’habitació, el mateix que l’any passat, i no ho afronta. Els tan sols 3:21 jugats “per decisió tècnica” pel que hauria de ser un cinc de referència a Europa, Willy Hernangómez, són un dèficit inassumible, per molt que Punter, que mai no s’amaga, es carregués l’equip a l’espatlla en el tram final. Parker no va tenir la nit.

Calendari infernal

No hi ha temps per llepar-se les ferides. Demà el Barça visita al Nou Congost; dimarts, la pista del Panathinaikòs, el campió d’Europa, i dijous, compromís a la pista del Maccabi, que sempre fa respecte.