Hi ha maneres i maneres de perdre (81-98). I la del Bàsquet Girona davant el Leyma Corunya és de les pitjors, d’aquelles que deixen la sensació que ni tan sols s’ha competit. El conjunt de Fotis Katsikaris —que molt probablement no arribi a Sant Esteve al capdavant de la banqueta— ha encaixat un correctiu a Fontajau. Els gironins han abaixat els braços al segon quart (9 a 34) i han arribat al descans amb el partit pràcticament perdut. Sense cap oposició defensiva, Brandon Taylor ha fet el que ha volgut, i els abonats que s’han quedat fins al final del partit gairebé s’han guanyat una panera de Nadal. L’equip gironí ha maquillat el resultat a la segona meitat però no ha pogut escapar els xiulets del públic al final del partit.

La d’aquest vespre és la novena derrota del curs, la quarta consecutiva d’un equip que té uns alts i baixos que l’han condemnat a la cua de la taula classificatòria. Per a més inri, la derrota davant els gallecs, que tenien només una victòria més que els gironins, és d’aquelles que poden pesar al final de la temporada.

Tres minuts tardava el Girona en perdre l’avantatge en el marcador després d’un parcial de 0-9 dels gallecs. Les errades en els llançaments deslliurats així com el domini del rebot per part dels visitants obligava a Fotis Katsikaris a frenar la sagnia (10-21). L’entrada de Maxi Fjellerup permetia oxigenar lleugerament la situació, tot i que quedava palès que el Girona havia d’esmerar-se molt més si volia imposar-se al físic de l’equip de Diego Epifanio.

Fotis Katsikaris es desesperava a la banda. No n’hi havia per menys. Onze punts per sota en el marcador, la suavitat defensiva denotava que l’equip gironí caminava per la corda fluixa. En un tancar i obrir d’ulls, un parcial de 7 a 22, enfurismava la graderia, que entonava crits de “més orgull” davant el ruixat que estava rebent l’equip local, totalment esborrat de la pista. Però encara no s’havia acabat el drama, semblava que el conjunt gironí senzillament havia abaixat els braços perquè marxava al descans (25-57) havent encaixat 34 punts al segon quart.

Tornant de la pausa el pavelló era un cementiri. Tothom era conscient que el partit estava pràcticament perdut. Un parcial de 12-0 liderat per Maxi Fjellerup retallava distàncies, però als dos equips els separava un abisme de punts (48-72). El Girona anava sumant, el públic ironitzava celebrant el fet d’arribar als 20 punts de diferència després de perdre de 36.

L’entrada de Guillem Ferrando en pista per disputar els seus primers minuts, també despertava els aplaudiments de la grada, que veia com James Nnaji i William Howard no tornaven a jugar ni un minut després del descans.

Amb tot el peix venut, els locals maquillaven el resultat final però no evitaven l’escridassada del públic en acabar el partit.