Humiliant derrota del Girona a Fontajau davant un rival directe (81-98)

Hi ha mane­res i mane­res de per­dre (81-98). I la del Bàsquet Girona davant el Leyma Coru­nya és de les pit­jors, d’aque­lles que dei­xen la sen­sació que ni tan sols s’ha com­pe­tit. El con­junt de Fotis Kat­sika­ris —que molt pro­ba­ble­ment no arribi a Sant Esteve al cap­da­vant de la ban­queta— ha encai­xat un cor­rec­tiu a Fon­ta­jau. Els giro­nins han abai­xat els braços al segon quart (9 a 34) i han arri­bat al des­cans amb el par­tit pràcti­ca­ment per­dut. Sense cap opo­sició defen­siva, Bran­don Tay­lor ha fet el que ha vol­gut, i els abo­nats que s’han que­dat fins al final del par­tit gai­rebé s’han gua­nyat una panera de Nadal. L’equip gironí ha maqui­llat el resul­tat a la segona mei­tat però no ha pogut esca­par els xiu­lets del públic al final del par­tit.

La d’aquest ves­pre és la novena der­rota del curs, la quarta con­se­cu­tiva d’un equip que té uns alts i bai­xos que l’han con­dem­nat a la cua de la taula clas­si­fi­catòria. Per a més inri, la der­rota davant els gallecs, que tenien només una victòria més que els giro­nins, és d’aque­lles que poden pesar al final de la tem­po­rada.

Tres minuts tar­dava el Girona en per­dre l’avan­tatge en el mar­ca­dor després d’un par­cial de 0-9 dels gallecs. Les erra­des en els llançaments des­lliu­rats així com el domini del rebot per part dels visi­tants obli­gava a Fotis Kat­sika­ris a fre­nar la sag­nia (10-21). L’entrada de Maxi Fje­lle­rup per­me­tia oxi­ge­nar lleu­ge­ra­ment la situ­ació, tot i que que­dava palès que el Girona havia d’esme­rar-se molt més si volia impo­sar-se al físic de l’equip de Diego Epi­fa­nio.

Fotis Kat­sika­ris es des­es­pe­rava a la banda. No n’hi havia per menys. Onze punts per sota en el mar­ca­dor, la sua­vi­tat defen­siva deno­tava que l’equip gironí cami­nava per la corda fluixa. En un tan­car i obrir d’ulls, un par­cial de 7 a 22, enfu­ris­mava la gra­de­ria, que ento­nava crits de “més orgull” davant el rui­xat que estava rebent l’equip local, total­ment esbor­rat de la pista. Però encara no s’havia aca­bat el drama, sem­blava que el con­junt gironí sen­zi­lla­ment havia abai­xat els braços perquè mar­xava al des­cans (25-57) havent encai­xat 34 punts al segon quart.

Tor­nant de la pausa el pavelló era un cemen­tiri. Tot­hom era cons­ci­ent que el par­tit estava pràcti­ca­ment per­dut. Un par­cial de 12-0 lide­rat per Maxi Fje­lle­rup reta­llava distàncies, però als dos equips els sepa­rava un abisme de punts (48-72). El Girona anava sumant, el públic iro­nit­zava cele­brant el fet d’arri­bar als 20 punts de diferència després de per­dre de 36.

L’entrada de Gui­llem Fer­rando en pista per dis­pu­tar els seus pri­mers minuts, també des­per­tava els aplau­di­ments de la grada, que veia com James Nnaji i William Howard no tor­na­ven a jugar ni un minut després del des­cans.

Amb tot el peix venut, els locals maqui­lla­ven el resul­tat final però no evi­ta­ven l’escri­das­sada del públic en aca­bar el par­tit.