Hi ha maneres i maneres de perdre (81-98). I la del Bàsquet Girona contra el Leyma Corunya ahir al vespre és de les pitjors, d’aquelles que deixen la sensació que ni tan sols s’ha competit. El conjunt de Fotis Katsikaris va encaixar un correctiu a Fontajau molt eloqüent, la gota que va fer vessar el got. Els gironins van abaixar els braços al segon quart (9 a 34) i van arribar al descans amb el partit pràcticament perdut. Sense cap oposició defensiva, Brandon Taylor (23 punts i 30 de valoració) va fer el que va voler, i els abonats que es van quedar fins al final del partit es van demostrar la seva devoció. L’equip gironí va maquillar el resultat a la segona meitat però no va poder eludir els xiulets del públic al final del partit. La d’ahir és la novena derrota del curs, la quarta consecutiva d’un equip que té uns alts i baixos que l’han condemnat a la cua de la taula classificatòria. Per a més inri, la derrota contra els gallecs, que tenien només una victòria més que els gironins, és d’aquelles que poden pesar al final de la temporada.

Tres minuts va tardar el Girona a perdre l’avantatge en el marcador després d’un parcial de 0-9 dels gallecs. Les errades en els llançaments deslliurats així com el domini del rebot per part dels visitants (21 a 38) va obligar a Fotis Katsikaris a frenar la sagnia (10-21). L’entrada de Maxi Fjellerup permetia oxigenar lleugerament la situació, tot i que quedava palès que el Girona havia d’esforçar-se molt més si volia imposar-se al físic de l’equip de Diego Epifanio.

El tècnic grec es desesperava a la banda. No n’hi havia per a menys. Perdent d’onze punts, la suavitat defensiva denotava que l’equip gironí caminava per la corda fluixa. En un tancar i obrir d’ulls, un parcial de 7 a 22 va enfurismar la graderia, que entonava crits de “més orgull” davant el ruixat que estava rebent l’equip local, totalment esborrat de la pista. Però encara no s’havia acabat el drama, semblava que el conjunt gironí senzillament havia abaixat els braços perquè marxava al descans (25-57) havent encaixat 34 punts al segon quart i 57 en tota la primera meitat. Sí, 57 punts rebuts en 20 minuts.

Tornant de la pausa el pavelló era un cementiri. Tothom era conscient que el partit estava pràcticament perdut. Un parcial de 12-0 liderat per Maxi Fjellerup retallava distàncies, però als dos equips els separava un abisme de punts (48-72). El Girona anava sumant, el públic ironitzava celebrant el fet d’arribar als 20 punts de diferència després de perdre de 36. L’entrada de Guillem Ferrando a la pista per disputar els seus primers minuts, també va despertar els aplaudiments de la grada, que veia com James Nnaji i William Howard, assenyalats, no tornaven a jugar ni un minut després del descans.

Amb tot el peix venut, l’esforç de l’argentí Maxi Fjellerup va ser recompensat amb aplaudiments i els locals van maquillar el resultat final, que amaga descaradament el que ben bé podria haver estat una pallissa que quedés registrada en els rècords de la competició.

Per a fortuna local, l’esforç de la segona meitat va evitar la davallada absoluta, però no va aconseguir evitar l’escridassada del públic en acabar el partit. Un públic que, cansat d’excuses, reclama canvis.