La cinquena participació de l’Spar Girona en l’Eurocopa, en la desena temporada seguida de l’Uni jugant competicions continentals, pot ser la més efímera del club gironí si el Campobasso esdevé definitivament la seva bèstia negra. El conjunt italià, que va caure a Fontajau a l’octubre per 74-66, ja el va derrotar en la fase de grups, el 20 de novembre en la pròrroga per 97-90, en la que fins dissabte (69-63 a València) era l’única ensopegada des de la final de la lliga catalana al setembre. “És un equip que s’agafa fort als partits, que té caràcter i que no ho demostra només en aquesta competició perquè acaba de guanyar a Venècia, contra un equip que no havia perdut a Itàlia i competint molt bé”, posava en context Roberto Íñiguez, que advertia: “L’equip està tocat, cansat i amb problemes de salut que no sabem si és un tema víric. Ens queden unes hores per veure com podem afrontar el partit.” “Estem fent uns grans sobreesforços per poder competir i això, a llarg termini, és molt complicat” argumentava. Un va ser el de la setmana passada per refer-se d’un 18-0 i endur-se el triomf amb el triple de Lundquist (73-75).

L’enllumenat nadalenc de l’Spar Girona brillarà amb força si a més de ser líder de la lliga, havent signat el millor inici des que juga en la màxima categoria, s’assegura la presència en els vuitens i contra el Pécs, amb el qual també es va veure les cares en la fase de grups (71-74 a Hongria i 79-72 en l’últim partit europeu a Girona) i que avui defensa 22 punts a la pista de l’Olympiacòs (85-63 a l’anada), que ve de l’Eurolliga amb 0-6 i pot tancar el curs europeu en blanc.

L’Uni ha superat sempre aquesta primera eliminatòria de l’Eurocopa. El Wasserburg el 2017, amb 62-66 a la pista del campió alemany i 79-71 en la tornada (30-11 al primer quart i 70-41 gairebé al final del tercer) va ser la primera que jugava i després serien, sempre amb la tornada a casa, l’Olympiacòs (65-60 i 89-62) i l’MBA Moscou (71-69 i 73-63), els rivals abans de tornar a disputar l’Eurolliga. El curs passat va ser l’Szekszárd, encara amb Laura Antoja en l’anada (77-89 el dia dels degoters) i 63-51 a amb Jordi Sargatal abans que s’anunciés l’arribada de Roberto Íñiguez, que fa una crida a l’afició perquè els doni suport: “Que sàpiga que l’equip pot mostrar alguna debilitat però que tingui molt clar que ho intentarem al màxim.” “A Fontajau sempre ens hi hem sentit bé i protegides”, argumenta.