El cap i la cua
Bàsquet. El canvi d’any natural enxampa l’Spar Girona manant en la Lliga Femenina i el Bàsquet Girona enfonsat i mirant de fer una revolució a la plantilla per intentar revifar
Van coincidir l’últim partit del 2024, i hi tornaran en el primer del 2025. A la mateixa hora que l’Spar Girona s’enduia un duel català amb bon ambient –i nombrosa representació d’afició gironina– a Badalona, el Bàsquet Girona feia una altra demostració de carències a Saragossa per tancar l’any natural enfonsat a la cua de la classificació, amb només dues victòries i molts maldecaps i deures per fer. A l’altre extrem de l’Uni, líder de la Lliga Femenina i amb la possibilitat d’arrodonir la trajectòria amb el títol honorífic de campió d’hivern. Ho afrontarà en un partidàs, carregat d’al·licients, per obrir el 2025 a Fontajau, on arriba l’Avenida amb una victòria menys que les gironines (13-1). Serà dissabte (19 h), una hora més tard que el duel del Bàsquet Girona al Barris Nord de Lleida, on els gironins buscaran la seva primera victòria com a visitants, que els donaria una mica d’aire, molt necessari.
El 2024 començava amb Roberto Íñíguez fent els primers passos de la seva segona etapa a l’Uni. La reestrena, com a relleu de Laura Antoja –amb Jordi Sargatal de tècnic pont–, va ser el 29 de desembre del 2023 a la Seu d’Urgell (triomf per 59-72), per començar l’any amb un balanç de 10-4 i l’equip quart darrere del València, el Casademont i l’Avenida. Ara, és l’Uni qui marca la pauta en la lliga, amb 13 victòries i una sola derrota, a la Fonteta. El clàssic de dissabte contra l’Avenida serà el tret de sortida d’un gener que promet emocions fortes, amb l’eliminatòria dels vuitens de final de l’Eurocopa contra el Pécs (9 i 16), amb la tornada a Fontajau. I amb un equip, molt renovat a l’estiu, que funciona amb solvència, fiabilitat i estabilitat.
Res a veure amb la imatge del Bàsquet Girona, que treballa contra rellotge per mirar de reequilibrar un equip que no carbura de cap manera. L’últim impacte és el missatge del president, Marc Gasol, disposat a fer tants canvis com faci falta després de detectar mancances a tot arreu i, tant o més preocupant, dèficit de cohesió, esforç i mentalitat competitiva. Fa un any, els gironins presentaven un balanç de 7-9 (ara, 2-11), però ja amb quatre derrotes seguides en una dinàmica que provocaria l’adeu de Salva Camps a finals de gener. El seu substitut, Fotis Katsikaris, també ha caigut, i ara és Moncho Fernández qui busca fer aixecar el vol a un equip que enllaça sis derrotes. El Lleida, el Barça, el Baskonia, el Tenerife, i l’Unicaja, rivals en un gener exigent i clau.