L’Spar Girona juga aquest migdia (12.30 h) a la pista del Celta, penúltim de la lliga amb 4-11, en el primer partit de la segona volta i que enxampa l’Uni entre l’anada i la tornada dels vuitens de final de l’Eurocopa contra el Pécs, que es completa dijous a Fontajau (19.30 h) amb 12 punts de desavantatge. “És el moment de donar-nos suport i estar juntes. Hi hem de continuar creient. Jo ja sé que ni abans érem el millor equip del món, i crec que ho vaig dir de totes les maneres possibles, ni ara som el pitjor”, deia Roberto Íñiguez en la prèvia, després d’haver enllaçat dues derrotes per primer cop, perquè el 85-73 a Hongria és tot just després del 58-71, que no impedia al conjunt gironí ser campió d’hivern per tercer cop. Unes paraules que arribaven quan es feia pública la lesió muscular al quàdriceps de la cama esquerra de Vionise Pierre-Louis. La pivot titular de l’equip només va jugar 5:15 dijous passat en el que era el seu tercer partit en la competició europea –n’ha jugat onze en la lliga des que va arribar, per Fires–, perquè l’Spar Girona en va activar la llicència en l’eliminatòria anterior de setzens amb el Campobasso, i en el lloc de l’escorta californiana Maya Caldwell, que no pot entrar a l’equip per al partit de tornada si l’evolució de l’haitiana –extracomunitària en l’àmbit FIBA i no per a la FEB pel fet de ser cotonou– no és favorable.

“El millor, tot i que tinguem cert cansament pel viatge de tornada i la situació en l’Eurocopa, és jugar com més aviat millor per recuperar la dinàmica que volem tenir”, deia l’entrenador, que ahir assenyalava: “Tothom parla de la remuntada de l’Eurocopa, però primer hi ha diumenge, i si volem fer alguna cosa amb set o vuit jugadores que tindrem, abans hi ha diumenge. I crec que hi ha gent que s’ha oblidat que juguem demà.” Íñiguez posava de manifest el seu malestar amb el sistema de competició de l’Eurocopa, que qualificava de “broma de competició, en què jugues quatre partits contra el mateix equip i, després, quatre més contra un altre”. I també el criteri: “Hi ha challenge [revisió de la jugada per vídeo] quan els àrbitres volen i, quan no, es permet fer rugbi i no es xiula res...” “Bé, seguirem mirant de dignificar a la nostra manera i com sigui la competició”, sintetitzava.

“La gent recorda com les vam guanyar, i sembla que serà fàcil, que serà un entrenament. Però s’equivoquen, estan jugant molt bé a casa”, argumentava. El conjunt gallec gravita al voltant d’individualitats com l’MVP de l’última jornada (34 en el 85-76 a Gran Canària), la maliana Maimouna Haidara, que és líder en rebots de l’equip (6,7); la francesa Clementine Samson, la màxima anotadora del Celta i sisena de la lliga (13,6), i la que tanca el top ten en punts –Chloe Bibby, segona (18,6), és l’única de l’Uni, amb Hristova, vintena–, la canadenca Samantha Cooper (12,7), que es va perdre el partit a Girona (108-59) perquè va haver de resoldre uns problemes burocràtics al seu país. Tres dies després del rècord anotador de l’equip gironí a Fontajau, les de Cristina Cantero perdien per un a casa contra el Casademont: 77-78, amb 14 punts, vuit assistències, cinc recuperacions i 27 de valoració de la base croata Matea Tadic.

Marta Canella torna per segon cop en la Lliga Femenina a la pista del club amb el qual va debutar en la categoria, quan feia cinc anys que hi era –havia jugat a l’Airexa de Baiona fins a infantil–, i amb el qual es va enfrontar amb l’Uni en el darrer partit en la lliga del curs 2011/12 (31-64). El Celta va renunciar llavors a seguir en l’LF per motius econòmics i l’alera hi va estar en la Lliga Femenina 2 fins al 2017, quan va marxar a l’Aros i, després, va fitxar pel Barça CBS (2019-23). L’equip de Vigo va tornar a la lliga el curs passat i es va salvar en l’última jornada, en part pel triomf de l’Uni contra el Gran Canària, havent superat l’Avenida a casa i sent l’últim que havia guanyat a Girona, fins que el cap de setmana passat l’equip castellà posava fi a la ratxa.