L’embranzida sense fi?
El Girona, eufòric per haver guanyat el Barça dimarts, vol enllaçar la tercera victòria seguida per primer cop aquesta temporada, contra el Baskonia, que no pot fallar si vol ser a la copa
El Girona rep aquesta tarda el Baskonia (17 h), contra qui aspira a sumar el tercer triomf en 8 dies. Guanyar li permetria deixar de ser el cuer havent capgirat una dinàmica de caiguda lliure que va provocar el relleu a la banqueta, l’arribada de reforços i, en una setmana, aconseguir més victòries que les que duia fins aleshores. “Després de guanyar estàs feliç i és lògic, però som conscients que simplement hem fet petites passes i que el millor remei a l’eufòria és mirar la classificació. No crec que caiguem en aquest error”, va dir Moncho Fernández en la prèvia, conscient de l’alegria que genera haver aixecat els braços a Lleida el cap de setmana passat (85-90) i a Fontajau dimarts contra el Barça (91-90) en el millor desenllaç de partit que es recorda en 3 anys a la categoria. L’eufòria que va provocar la cistella d’Ike Iroegbu supera la que va generar Juani Marcos a l’últim segon contra l’Obradoiro de l’actual tècnic del Girona el darrer curs (78-77), per l’entitat del rival, a qui no havia aconseguit guanyar en partit oficial, i també perquè el Girona havia fet una primera meitat brillant i va remuntar un desavantatge de 10 punts a 3:40 (75-85) als de Joan Peñarroya.
“És un equip d’Eurolliga, amb un gran entrenador i amb una qualitat enorme dels seus jugadors. M’espero un partit molt difícil. Però si fem les coses bé, confiem en nosaltres i fem la nostra feina, tindrem possibilitats d’aconseguir la victòria”, va dir el gallec, que du 2-2 a la banqueta del Girona i que sembla haver trobat la fórmula per dinamitzar un equip sense amor propi en el primer terç de la lliga. De fet, encara és qui menys punts fa per partit (74,1), tot i arribar als 90 la darrera setmana. Ara, el que ve d’anotar a cabassos és el Baskonia, que dimecres va apallissar el Corunya (114-66) i es va situar en positiu en l’average general (+6) enfocant-se en la copa, la presència a la qual no té assegurada tal com li passa al Barça. L’equip de Pablo Laso, que té lesionat Tadas Sedekerskis –el seu líder en rebots (6,3) i valoració (17,7) a la lliga– i abans-d’ahir no va fer jugar Marcus Howard a Bolonya (76-74) per les molèsties que té al genoll, necessitarà una carambola per jugar a Gran Canària d’aquí a un mes si perd avui.
Moneda a l’aire
“Venim de dues victòries molt importants, que ens donen confiança, i ara toca un rival que ve en bona ratxa i hem de mirar de fer el nostre joc, incomodar-los i arribar a un final ajustat que ens afavoreixi”, va dir Maxi Fjellerup, un dels més clars exemples de l’evolució dins el vestidor gironí, en què s’ha erigit com un líder en tots els àmbits perquè, a més de la seva personalitat, des del relleu a la banqueta acredita 15,5 punts i 17,8 de valoració. El Baskonia du 4-3 lluny del Buesa Arena, havent guanyat al Palau i al Nou Congost a més de fer-ho a Bilbao i a Granada, sempre per 2 punts de diferència menys contra el Barça (4). El final ajustat és, de fet, un entorn familiar per a l’equip vitorià, que va perdre d’1 a Saragossa i, a casa, de 2 amb l’Unicaja, de 3 amb el Joventut i de 4 amb l’Andorra; on va superar el Lleida d’1 i el Múrcia de 3. L’estadística no és tan exagerada a l’Eurolliga (8-12 de balanç) amb els millors equips del continent, però sí que hi ha 4 partits amb menys d’una jugada de diferència i tots acaben amb derrota, a París (67-65) i a casa contra la Virtus (81-82) i l’Estrella Roja (73-75), a banda de la derrota d’aquest divendres.
