S’ha acabat l’eufòria. Després de tres victòries consecutives, el Bàsquet Girona rebia un correctiu a Tenerife (100-80) que el feia tornar a tocar de peus a terra. La manca d’encert exterior i un Giorgi Shermadini estel·lar (24 punts i 11 rebots) complicaven la vida als blanc-i-vermells al segon quart (32-23) i posaven al Girona en un atzucac. L’equip, mancat de punts per la baixa d’Iroegbu, no aconseguia reaccionar en tota la segona meitat i assumia la dotzena derrota del curs.

El Girona arrancava el partit amb la notòria absència d’Ike Iroegbu però plantant cara gràcies a l’encert exterior de Martinas Geben i Pep Busquets. La reacció no tardava en arribar i la duien a terme els pin y pon de l’equip rival: Marcelinho Huertas i Giorgi Shermadini (23-19), els dos jugadors de la lliga que més desafien l’envelliment.

El pivot georgià era un maldecap per als blanc-i-vermells, que a més a més veien com els canaris s’escapaven en el marcador després d’un triple de Bruno Fitipaldo que culminava un parcial de 9 a 1 (32-20) i col·locava la màxima diferència. David Kramer s’afegia a la festa i posava el dit a la llaga després d’una precipitació de Maxi Fjellerup que enfurismava al tècnic Moncho Fernández.

L’entrada en joc de Juani Marcos i Francisco Cáffaro escurçava distàncies fins als sis punts de diferència (37-31) i aleshores començava un intercanvi de cistelles que feia vibrar als aficionats. I just quan semblava que el Girona treia les dents i es tornava a posar a dins del partit, dues despistades dels blanc-i-vermells permetien a Thomas Scrubb tornar a posar terra pel mig. Als gironins no els hi sortien bé les coses i les pèrdues absurdes (9 al descans) permetien al Tenerife arribar a la pausa amb un avantatge substancial (55-42).

L’equip gironí aprofitava l’envestida de la banda argentina per sumar un 6-0, però, una vegada més, les intencions eren aplacades pels locals. La circulació de pilota del Tenerife anestesiava per complet al Girona, que quedava noquejat davant la màxima diferència (-18) que el Tenerife esgarrapava.

Vint-i-un punts per sota en el marcador a falta de set minuts requerien una reacció immediata que no arribava. El Girona assumia la derrota i celebrava la millor notícia per a qualsevol amant del bàsquet: el retorn en pista de Jaime Fernández després de superar una lesió de creuats al genoll. El jugador repartia quatre assistències delicioses que permetien als canaris segellar la victòria i la classificació com a caps de sèrie de la Copa del Rei. I, alhora, punxaven la bombolla d’un Girona que haurà de remar a cada partit si vol assegurar la permanència.