La transformació del Bàsquet Girona, amb un canvi de rumb que ha sacsejat l’equip sense haver fet la revolució de noms que es podia intuir després de versions desesperants, permet veure amb una altra perspectiva una situació que feia molt mala pinta. D’estar enfonsat a la cua de la classificació, amb dues victòries en 13 jornades, a sorprendre tothom fent caure gegants a Fontajau i enfilant-se fins a les sis victòries, després d’un mes de gener per fregar-se els ulls amb quatre victòries i una sola derrota. Moncho Fernández ha guiat la reacció impactant d’un equip que es veu amb cor de tot a Fontajau, on han caigut de manera consecutiva el Barça, el Baskonia i el líder Unicaja. Ara només falta exportar la fiabilitat com a local, perquè el Bàsquet Girona és un dels tres equips amb pitjor balanç a fora (1-8, com el Lleida i el Saragossa). L’únic triomf, això sí, va arribar ja amb Moncho a la banqueta, a Lleida, després de perdre a Lugo i a Saragossa.

Abans d’un parèntesi de tres setmanes, el Girona té una oportunitat de millorar els números a fora, i aconseguir-ho seria fer un altre pas molt benvingut. Perquè l’equip visita dissabte (18 h) el Covirán Granada, que marca ara la zona de descens amb una victòria menys. Els andalusos, que van atropellar el Girona de Katsikaris en la tercera jornada (52-82), viuen ara un context ben diferent del dels gironins, en haver guanyat només un dels últims vuit partits, tot i que va ser en l’anterior a casa contra el Saragossa.