La trans­for­mació del Bàsquet Girona, amb un canvi de rumb que ha sac­se­jat l’equip sense haver fet la revo­lució de noms que es podia intuir després de ver­si­ons des­es­pe­rants, per­met veure amb una altra pers­pec­tiva una situ­ació que feia molt mala pinta. D’estar enfon­sat a la cua de la clas­si­fi­cació, amb dues victòries en 13 jor­na­des, a sor­pren­dre tot­hom fent caure gegants a Fon­ta­jau i enfi­lant-se fins a les sis victòries, després d’un mes de gener per fre­gar-se els ulls amb qua­tre victòries i una sola der­rota. Moncho Fernández ha guiat la reacció impac­tant d’un equip que es veu amb cor de tot a Fon­ta­jau, on han cai­gut de manera con­se­cu­tiva el Barça, el Basko­nia i el líder Uni­caja. Ara només falta expor­tar la fia­bi­li­tat com a local, perquè el Bàsquet Girona és un dels tres equips amb pit­jor balanç a fora (1-8, com el Lleida i el Sara­gossa). L’únic tri­omf, això sí, va arri­bar ja amb Moncho a la ban­queta, a Lleida, després de per­dre a Lugo i a Sara­gossa.

Abans d’un parèntesi de tres set­ma­nes, el Girona té una opor­tu­ni­tat de millo­rar els números a fora, i acon­se­guir-ho seria fer un altre pas molt ben­vin­gut. Perquè l’equip visita dis­sabte (18 h) el Covirán Gra­nada, que marca ara la zona de des­cens amb una victòria menys. Els anda­lu­sos, que van atro­pe­llar el Girona de Kat­sika­ris en la ter­cera jor­nada (52-82), viuen ara un con­text ben dife­rent del dels giro­nins, en haver gua­nyat només un dels últims vuit par­tits, tot i que va ser en l’ante­rior a casa con­tra el Sara­gossa.