Aljami Durham
jugador del bàsquet girona
“L’afició mereix sentir-se orgullosa del seu equip”
Contra l’Unicaja el jugador va segellar el seu millor partit vestint la samarreta gironina (22 punts)
Assegura que els aficionats encara han de veure la seva millor versió
Sempre meditatiu, Aljami Durham (Geòrgia, 1998) invoca un somriure per acompanyar cada pregunta que ha de respondre. Nascut al municipi de Lilburn, una petita població als afores d’Atlanta coneguda pel fet de tenir un dels temples hindús més grans dels Estats Units, el base nord-americà porta el bàsquet a les venes. Després d’un inici irregular, el jugador ha brillat en els darrers partits, convertint-se en una peça clau per capgirar la mala dinàmica i sortir de la zona de descens.
En el darrer partit a Fontajau va anotar 22 punts, amb dos triples providencials, com es va sentir?
Em vaig sentir bé, quan ve un gran equip a la ciutat tens ganes de donar-ho tot a pista. Em vaig sentir bé durant la preparació i sincerament crec que només és una prova que l’esforç comença a donar els seus fruits.
I quins dos triples. En un moment clau per vèncer l’Unicaja.
Els companys i l’entrenador sempre em diuen que llanci si estic obert, i així ho vaig fer (riu).
Com valora el seu rendiment i aquest primer any en l’ACB?
Estic aquí des de l’estiu i ha estat un procés gradual. Començo a sentir que a cada partit vaig millorant i adaptant-me, però sincerament crec que només estic gratant la superfície. Crec que puc fer encara molt més i vull millorar en tots els aspectes; encara puc oferir més.
Al desembre l’equip duia només dues victòries, al gener n’ha sumat quatre. Quina ha estat la clau d’aquest gir de guió?
Crec que hem crescut junts dins i fora de la pista. Ens hem concentrat en els detalls i no hem parat d’entrenar-nos, i això s’ha demostrat i s’ha traslladat a la pista. Els entrenaments han estat cada vegada millors, i al final el treball dur i l’esforç extraordinari que hi ha posat tothom s’ha acabat notant.
Com ha influït el lideratge de Moncho Fernández en l’equip?
Ha estat molt bon líder. Crec que és un dels millors líders que he tingut des de fa temps, sincerament. Ens ha donat les indicacions justes en cada moment, concentrant-nos en els detalls i posant-nos més estructura. Al final aquesta és una de les millors lligues d’Europa, i crec que ens ha ajudat molt la seva experiència.
És important la relació amb els aficionats?
Sí, molt! Sabem que sense ells no hi ha un nosaltres. Això no va de nosaltres, va de Girona. L’afició mereix sentir-se orgullosa del seu equip.
Quan l’equip estava enfonsat a la taula de classificació, va sentir perillar el seu lloc en algun moment?
Sentia que no em podia preocupar massa per això, perquè t’has de centrar en el dia a dia. Tot el que passa fora d’això, doncs passa, però m’havia de concentrar en la feina del dia a dia.
D’on li ve el bàsquet, a vostè?
D’on ve? Dels meus pares! El meu pare jugava i la meva mare també, tots dos. A la meva família tothom hi ha jugat en algun moment, i crec que ho he heretat des de petit de manera natural.
L’equip, amb sis triomfs, ha sortit de la zona de descens. Com veu la segona part de la lliga?
Hem d’anar partit a partit. No ens hem de sentir còmodes per haver sortit del descens, hem de continuar treballant. Si continuem treballant dur podrem intentar mantenir el que hem fet darrerament.
Com d’important és poder competir amb equips com ara l’Unicaja, el Barça o el Baskonia?
Crec que tots els partits són importants. Al final, sento que costa molt guanyar els equips top de la lliga, però hem de tractar tots els partits iguals. Vols guanyar tots els partits, independentment de qui sigui el rival.
Quins reptes s’ha marcat en l’aspecte personal aquesta segona volta de la temporada?
Individualment crec que la primera meitat de la temporada no he arribat a les meves expectatives, m’havia posat un estàndard elevat. Ara sento que em començo a acostar a on vull estar i intento seguir en aquest camí per ser millor del que he estat en la primera meitat de la lliga. En Moncho (Fernández) em demana que sigui el millor jugador que pugui ser, ja sigui en atac, en defensa, en assistències o rebots. Sigui el que sigui, intentaré que el meu rol sigui aquest.
Quin és el clima ara mateix al vestidor?
L’ambient és de solidaritat i companyonia. Estem més units del que estàvem al principi de temporada; crec que estem més contents tots, i això es nota a la pista.
Què creu que és el que no va funcionar amb Fotis Katsikaris?
No sé per què no va funcionar amb Fotis (Katsikaris). Crec que simplement no va funcionar. No funcionava durant els partits, el sistema, la química... però no crec que fos culpa seva, simplement no rutllava.
Quina creu que és la clau de l’equip per mantenir aquest ritme fins a final de temporada?
Has d’estar a l’altura en cada partit, hi has de ser, en cada partit. Pots guanyar o perdre, però al final tot depèn de la feina que hi posis en el dia a dia.
Durant la temporada s’ha dubtat de si el projecte funcionaria, a vegades argumentant que l’equip era molt jove.
No m’agradava sentir això, perquè al final si ets un equip no importa l’edat: si vols guanyar, ho donaràs tot per guanyar. Però no donava res per aquesta narrativa perquè sentia que tenim talent i bones peces, que era qüestió de guanyar i sortir del sotrac.
Marc Gasol acaba de celebrar el seu 40è aniversari. Com influeix la seva persona en l’equip?
En Marc és un gran ésser humà, sempre transmet positivitat i coneixement. Només estar aquí i poder tenir l’oportunitat d’aprendre del saber d’una llegenda és increïble. Per molts anys a en Marc! 40 anys! Assegura’t de posar-ho, això (riu).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.