Roberto Íñiguez ha comparegut avui davant dels mitjans per analitzar el partit que jugarà l’Spar Girona demà a casa contra l’Ardoi (20 h), el cuer amb 4-15, en la represa de la Lliga Femenina després de la finestra FIBA. El conjunt gironí és segon amb 16-3. “Algunes jugadores han arribat amb cops i d’altres amb més minuts dels que m’hauria agradat. En aquestes finestres veig de tot menys bàsquet”, ha etzibat en to crític l’entrenador: “Tinc un amic que hem diu que el bàsquet femení és molt avorrit i quan arriben les finestres li dono la raó. Hem de donar-li alguna volta aquest tema. Els clubs son els que ho paguem quan arriben tocades.”

L’equip afronta una fase de curs molt exigent i intensa: “No tinc cap queixa de l’actitud. Les jugadores estan amb ganes. Ara hem de fer la feina de seguir i anar introduint les jugadores noves sense massa temps per entrenar-nos.” Han arribat Natasha Mack i Imane Tate, que ha substituït Maya Caldwell, que va demanar per marxar: “La jugadora que no vol estar aquí, millor que no hi sigui”, ha afirmat el tècnic. “Ara hem d’ajudar Tate perquè s’adapti. Mack, per la seva banda, ha arribat i està entrenant-se bé. La veritat és que estic content dels dos entrenaments que ha fet, enfocada i amb bona actitud. Necessita temps perquè ve d’una lesió molt llarga però està amb els ulls oberts, com m’agrada veure a les jugadores”. El tècnic ha avançat que totes dues entraran a la convocatòria“Que ningú no pensi que jugaran trenta minuts. Ara s’han d’anar adaptant al nucli dur de l’equip, que segueix sent el que era, i al que necessita l’equip. És un procés en un moment delicat amb molts partits”. Respecte de l’Ardoi, el rival d’avui, i el context en el que arriba. “Els partits després de les finestres acostumen a ser estranys i tenim al davant un equip necessitat que es juga la vida ne un partit per setmana. si no estem al millor nivell possible, passarem problemes. No crec que a la lliga, ara mateix, no hi ha cap partit fàcil. A la seva pista ja se’ns va complicar en el primer quart fins que vam demanar temps mort i ens hi vam posar. el que més em preocupa, però, és trobar l’equilibri entre competir i que les noves es vagi adaptant. No dic que Ardoi no em preocupi, sinó que això va per davant”. Tate, de fet, tindrà al davant al seu equip fins ara en el present curs: “L’únic que vol és aprofitar els minuts que li donarà l’entrenador i ella està enfocada en això. és dura i bona competidora.”