Reapareixen els fantasmes. El Bàsquet Girona es desconnecta en la segona meitat i perd a Bilbao un partit clau (96-83) davant un rival directe. Els jugadors de Moncho Fernández, que arribaven al descans guanyant per la mínima, perden el nord al tercer quart i sucumbeixen davant l’equip de Jaume Ponsarnau que, per a més inri, recupera l’average. Rubén Domínguez, amb 12 punts al darrer quart i 5/6 en triples, esdevé el botxí del partit i l’heroi del conjunt basc, que amb la victòria posa terra entremig de la zona de descens.

El duel començava amb un Bàsquet Girona agressiu i conscient de l’imperiosa necessitat de sumar una victòria per allunyar-se de la zona de perill. Els dubtes en atac i els nervis succeïen l’ímpetu inicial, però tot i això un 2+1 de Pep Busquets permetia al Girona col·locar-se per davant (8-11) en el marcador.Debutava el francès Malcom Cazalon a l’equip de Jaume Ponsarnau, i ho feia amb un tir de tres que obria la veda d’un Bilbao que posava una marxa més amb tres triples consecutius.

El Girona, encara sense James Nnaji ni Yves Pons, aconseguia empatar la trobada (28-28) i tothom a dins la pista estrenyia la mandíbula perquè cap dels dos equips volia deixar escapar al rival. Muhammad-Ali Abdur-Rahkman posava la directa en el moment més delicat del matx i l’equip basc col·locava la màxima diferència estirant l’electrònic (38-30). Les pèrdues eren una sagnia per al Girona, però l’entrada de Guillem Ferrando, amb dos triples consecutius, permetia evitar el drama i retallar distàncies. En un obrir i tancar d’ulls, els jugadors de Moncho Fernández aconseguien triturar l’avantatge rival i col·locar-se a tres. L’encert de Ferrando des de l’exterior era una bombona d’oxigen en un dia gris dels tres nord-americans en atac. I la clarividència de Juani Marcos permetia al Girona marxar al descans per davant (45-46).

Tornant de la pausa Thjs De Ridder empatava el duel i Zoran Dragic avançava als seus companys altre cop. El partit era un estira-i-arronsa on cap dels dos aconseguia distanciar-se fins que un triple de Fray desencallava la situació a favor dels bascos i obligava a Moncho Fernández a demanar temps mort. L’abismal diferència de tirs lliures (18 llançaments dels gironins per 38 dels rivals) beneficiava a l’equip local, que amb l’entrada en bonus dels blanc-i-vermells veien com cada vegada més tenien la paella pel mànec (59-54). El domini del rebot ofensiu per part de Bilbao es convertia en un maldecap pel Girona, que no trobava vies fàcils per anotar i es desconnectava del partit amb jugadors que volien fer la guerra pel seu compte. Els locals ho aprofitaven per col·locar la màxima diferència (78-67).

Dos triples consecutius de Rubén Domínguez treien de polleguera als catalans, que amb una concatenació de faltes absurdes es posaven la soga al coll quan encara faltaven 7 minuts de partit després d’un parcial de 15 a 5. Domínguez anestesiava als gironins amb un altre triple que deixava pràcticament fora de joc al conjunt de Moncho Fernández (89-70), que demanava als seus jugadors que no es rendissin i que tornessin des de la defensa.

Dinou punts per sota en el marcador a falta de 4 minuts, semblava evident que el partit estava perdut, però calia almenys intentar salvar els sis punts d’avantatge de l’average obtinguts en el partit d’anada.La relaxació dels jugadors de Bilbao permetia a Guillem Ferrando retallar distàncies davant la cara de circumstàncies de l’alquimista, que era conscient que no sabia quina combinació posar sobre el parquet.

El Bilbao dominava el partit a plaer i la botzina final constatava una triple derrota pel Girona: la pèrdua del partit, la pèrdua de l’average i la pèrdua de l’opció de sortir de la zona de descens després de les derrotes de Lleida i Granada.