Rea­pa­rei­xen els fan­tas­mes. El Bàsquet Girona es des­con­necta en la segona mei­tat i perd a Bil­bao un par­tit clau (96-83) davant un rival directe. Els juga­dors de Moncho Fernández, que arri­ba­ven al des­cans gua­nyant per la mínima, per­den el nord al ter­cer quart i sucum­bei­xen davant l’equip de Jaume Pon­sar­nau que, per a més inri, recu­pera l’ave­rage. Rubén Domínguez, amb 12 punts al dar­rer quart i 5/6 en tri­ples, esdevé el botxí del par­tit i l’heroi del con­junt basc, que amb la victòria posa terra entre­mig de la zona de des­cens.

El duel començava amb un Bàsquet Girona agres­siu i cons­ci­ent de l’impe­ri­osa neces­si­tat de sumar una victòria per allu­nyar-se de la zona de perill. Els dub­tes en atac i els ner­vis succeïen l’ímpetu ini­cial, però tot i això un 2+1 de Pep Bus­quets per­me­tia al Girona col·locar-se per davant (8-11) en el mar­ca­dor.Debu­tava el francès Mal­com Caza­lon a l’equip de Jaume Pon­sar­nau, i ho feia amb un tir de tres que obria la veda d’un Bil­bao que posava una marxa més amb tres tri­ples con­se­cu­tius.

El Girona, encara sense James Nnaji ni Yves Pons, acon­se­guia empa­tar la tro­bada (28-28) i tot­hom a dins la pista estre­nyia la mandíbula perquè cap dels dos equips volia dei­xar esca­par al rival. Muham­mad-Ali Abdur-Rahk­man posava la directa en el moment més deli­cat del matx i l’equip basc col·locava la màxima diferència esti­rant l’electrònic (38-30). Les pèrdues eren una sag­nia per al Girona, però l’entrada de Gui­llem Fer­rando, amb dos tri­ples con­se­cu­tius, per­me­tia evi­tar el drama i reta­llar distàncies. En un obrir i tan­car d’ulls, els juga­dors de Moncho Fernández acon­se­guien tri­tu­rar l’avan­tatge rival i col·locar-se a tres. L’encert de Fer­rando des de l’exte­rior era una bom­bona d’oxi­gen en un dia gris dels tres nord-ame­ri­cans en atac. I la cla­ri­vidència de Juani Mar­cos per­me­tia al Girona mar­xar al des­cans per davant (45-46).

Tor­nant de la pausa Thjs De Rid­der empa­tava el duel i Zoran Dra­gic avançava als seus com­panys altre cop. El par­tit era un estira-i-arronsa on cap dels dos acon­se­guia dis­tan­ciar-se fins que un tri­ple de Fray des­en­ca­llava la situ­ació a favor dels bas­cos i obli­gava a Moncho Fernández a dema­nar temps mort. L’abis­mal diferència de tirs lliu­res (18 llançaments dels giro­nins per 38 dels rivals) bene­fi­ci­ava a l’equip local, que amb l’entrada en bonus dels blanc-i-ver­mells veien com cada vegada més tenien la pae­lla pel mànec (59-54). El domini del rebot ofen­siu per part de Bil­bao es con­ver­tia en un mal­de­cap pel Girona, que no tro­bava vies fàcils per ano­tar i es des­con­nec­tava del par­tit amb juga­dors que volien fer la guerra pel seu compte. Els locals ho apro­fi­ta­ven per col·locar la màxima diferència (78-67).

Dos tri­ples con­se­cu­tius de Rubén Domínguez tre­ien de polle­guera als cata­lans, que amb una con­ca­te­nació de fal­tes absur­des es posa­ven la soga al coll quan encara fal­ta­ven 7 minuts de par­tit després d’un par­cial de 15 a 5. Domínguez anes­te­si­ava als giro­nins amb un altre tri­ple que dei­xava pràcti­ca­ment fora de joc al con­junt de Moncho Fernández (89-70), que dema­nava als seus juga­dors que no es ren­dis­sin i que tor­nes­sin des de la defensa.

Dinou punts per sota en el mar­ca­dor a falta de 4 minuts, sem­blava evi­dent que el par­tit estava per­dut, però calia almenys inten­tar sal­var els sis punts d’avan­tatge de l’ave­rage obtin­guts en el par­tit d’anada.​La rela­xació dels juga­dors de Bil­bao per­me­tia a Gui­llem Fer­rando reta­llar distàncies davant la cara de cir­cumstàncies de l’alqui­mista, que era cons­ci­ent que no sabia quina com­bi­nació posar sobre el par­quet.

El Bil­bao domi­nava el par­tit a plaer i la bot­zina final cons­ta­tava una tri­ple der­rota pel Girona: la pèrdua del par­tit, la pèrdua de l’ave­rage i la pèrdua de l’opció de sor­tir de la zona de des­cens després de les der­ro­tes de Lleida i Gra­nada.