L’eufòria al vestidor del Bàsquet Girona ahir era tal, que la música dels altaveus rebentava els timpans dels valents que s’atrevien a entrar. El motiu? Una victòria davant el Joventut (83-76) que, sumada a la derrota del Granada contra l’Unicaja, permet als gironins sortir de la zona de descens. Un triomf que és una bombolla d’oxigen en un equip que, tot i que té múltiples irregularitats, enguany ha sumat quatre de les set victòries d’aquest curs contra rivals catalans.

Després de setmanes d’incerteses i fantasmes que tornaven a aparèixer, ahir sí, els locals van tenir la capacitat de controlar el partit a partir del segon quart. La millora defensiva dels blanc-i-vermells, que van carregar el rebot i van causar 16 pèrdues a l’equip de Dani Miret, van ser factors clau perquè els gironins acabessin fent esclatar l’eufòria a Fontajau.

Un derbi és un derbi. El Girona, necessitat de guanyar, arrancava amb un parcial de 5-0 que ràpidament trituraven els verd-i-negres aprofitant les seves torres de babel (Ante Tomic i Artem Pustovyi). Els locals subsistien amb Juani Marcos en pista però es quedaven sense idees sense ell. Els triples avançaven als jugadors de Moncho Fernández, que milloraven en defensa i guanyaven confiança en atac. A tot això, la Penya no tenia el control del rebot i les pèrdues permetien als gironins mantenir-se per davant. A més, marxaven al descans amb l’èxtasi al damunt gràcies a un triple de Mindaugas Susinskas sobre la botzina (38-33).

La Penya, que s’activava i es desactivava al llarg del partit, no en tenia prou amb Devon Dotson i Ante Tomic per atrapar al Girona. Els locals continuaven per sobre en el marcador tot i l’increment de la intensitat. Era així gràcies a l’entrada en escena d’Aljami Durham, que assumia minuts i responsabilitats. L’efectivitat de Susinskas, amb ganes de reivindicar-se, permetia col·locar la màxima (+11) i, a mesura que passaven els minuts, es complicaven les opcions dels jugadors del Joventut de capgirar el marcador.

Dotze punts per sota restant pràcticament cinc minuts deixaven un quadre dramàtic: amb Pustovyi eliminat amb cinc faltes i amb Sam Dekker desaparegut, l’equip visitant necessitava pràcticament un miracle per a evitar la seva segona derrota consecutiva.

Els de l’àrea metropolitana reaccionaven amb un parcial de 0-7 que amenaçava els desitjos del Girona, però aquesta vegada els nervis estaven sota control. Moncho Fernández demanava calma i pausa als seus jugadors, que amb 63 segons restants tenien la paella pel mànec. Va sonar la botzina i l’eufòria es va desfermar a la grada, després de moltes setmanes caminant per la corda fluixa, el Girona aconseguia un triomf que els permetia sortir de la zona de descens.