Estàvem i continuem estant en una posició difícil. Veure’ns a dues victòries ens permet respirar més i crec que hi ha un ambient amb més energia ara que no estem enfonsats.

La temporada mai acaba fins que no s’acaba del tot. Tot i la mala dinàmica, érem conscients que quedaven molts partits per arribar al final de la lliga, però jugar en aquesta situació sempre genera nervis.

Sí. És cert que es veu el partit diferent quan estàs jugant que quan ets a la banqueta. Des de la banqueta tenia la sensació que si nos metían una piña (t’anoten molts punts de cop) a la pista no hi havia reacció. Crec que amb en Moncho (Fernàndez) hem incorporat l’esforç i el fet de lluitar en cada acció i ho estem demostrant. Contra Badalona vam tirar pitjor i vam guanyar pels rebots ofensius i la defensa. Això és prova de l’esforç.

Sincerament, crec que és una lliga increïble i ser aquí és un somni. No puc jugar gaire últimament però és part de l’esport. No és la primera vegada que em passa però aprofito cada minut.

Que aprofitin l’oportunitat i la competició. Òbviament, la pressió sempre hi és, però que sàpiguen utilitzar-la a favor seu.

Vaig començar perquè el meu germà (Agustín Cáffaro) em va obligar. Va veure que era alt, em va apuntar a un campus i em van seleccionar. El meu primer torneig va ser amb 13 anys amb l’Oeste Santafesino, era un torneig provincial i vam perdre. Ho recordo claríssimament perquè feia només dos mesos que havia començat a jugar.