De prin­cipi a fi

La tra­jectòria de l’equip en aquest exer­cici, amb Roberto Íñiguez al cap­da­vant des de les bece­ro­les per pri­mer cop –l’any de la pri­mera lliga arriba al febrer i la tem­po­rada pas­sada l’endemà de Sant Esteve– ja va fer bona l’aposta per una plan­ti­lla reno­vada de dalt a baix, amb només tres juga­do­res que seguien del curs pas­sat, d’una banda; i un cos tècnic reforçat amb Laia Palau sor­tint del des­patx per fer d’assis­tent de bra­cet amb Jordi Sar­ga­tal; de l’altra. Comp­tar amb la pre­pa­ra­dora física –Anna Jòdar– i el fisi­o­te­ra­peuta –Pau Oso­rio– a temps com­plert és un altre fac­tor que explica el pas enda­vant en l’estruc­tura de l’equip, que no només ha girat full a dues tem­po­ra­des mar­ca­des per les lesi­ons, sinó que ha dis­po­sat de la seva columna ver­te­bral en tots els par­tits de lliga i Euro­copa: Lund­quist, Hris­tova, Touré, Bibby i Cane­lla; la gallega fent de tot i arreu. San­dra Ygue­ra­vide, només es va per­dre l’ante­rior par­tit a casa con­tra el Casa­de­mont i, Natasha Mack i Imane Tate, no se’n per­den cap des que arri­ben fa dos mesos.

L’inici d’11-0, el millor de l’Uni a la lliga en 16 anys, posa de mani­fest la regu­la­ri­tat de l’equip gironí, que no només tren­cava el mur que supo­sava enfron­tar-se als equips d’Euro­lliga –des que supera el Casa­de­mont fa dues tem­po­ra­des abans de per­dre el lide­ratge a València el dia que es lesi­ona Irati Etxarri, fins l’anada de la semi­fi­nal del curs pas­sat amb l’Ave­nida (73-61, 82-51 a Sala­manca)– sinó que, sobre­tot, no enso­pega con­tra la resta. L’Spar Girona (22-4) gua­nya el Casa­de­mont (66-82 i 82-69) i l’Ave­nida (67-76 en el sisè tri­omf a Wurz­burg en 34 visi­tes) i només el València se li resis­teix: 69-63 en la jor­nada 12 i 80-88 en la dar­rera der­rota, amb Íñiguez des­qua­li­fi­cat. L’Uni també perd amb el con­junt cas­tellà en el pri­mer par­tit del 2025 (58-71) i a Fer­rol per 72-70 després de remun­tar-li els quarts de final de l’Euro­copa al Pécs a Fon­ta­jau; el mateix dia que el con­junt gallec, sub­campió de la segona com­pe­tició euro­pea en el seu debut, empa­tava a 60 a Miskolc i feia bons els 5 punts d’avan­tatge que duia de l’anada (78-73) con­tra un dels equips que començava a l’Euro­lliga.

El València (23-6), que aquesta set­mana juga la final a sis de l’únic títol que li falta, a Sara­gossa, havia per­dut con­tra l’Ave­nida (81-93) i a la capi­tal ara­go­nesa (72-59) just abans de rebre l’Uni. En la jor­nada ante­rior a venir a Fon­ta­jau, queia a la pista del Jai­ris (73-70), que també l’eli­mi­nava als quarts de la copa (53-70) en la quarta der­rota seguida de l’equip taronja després de per­dre a Sala­manca (76-73), a Sant Sebastià en un par­tit avançat de la jor­nada d’aquest diu­menge (67-63) i a casa con­tra l’Estu­di­an­tes (81-77). Qua­tre enso­pe­ga­des, les matei­xes que les d’Anna Montañana (21-7), que a més de per­dre els dos par­tits amb el Casa­de­mont (68-78 i 72-64) rellis­quen a casa amb el Gran Canària (67-74), el Fer­rol (70-79) i el Jai­ris (60-64, menys d’una set­mana després de la final de copa: 67-59) i a Lugo (69-64). El Casa­de­mont (18-10) empa­tat amb el Jai­ris i quart per 1 punt en l’ave­rage par­ti­cu­lar), perd a Vitòria, Madrid, Ger­nika, Vigo, Sant Sebastià i Bada­lona.