Sant Jordi és una data ineludible per a l’Uni Girona, que demà fa deu anys que va estrenar el seu palmarès a la màxima categoria amb el primer dels dos títols de lliga que té. Ho va aconseguir en la seva primera final, el feliç desenllaç de la qual es va fonamentar en la victòria a Salamanca en el primer partit: 70-85 amb l’11/22 triples que va ensorrar la defensa zonal castellana.

L’Spar Citylift havia eliminat el Conquero, botxí en la semifinal de copa (69-70 a la pròrroga), en la primera sèrie del play-off també al millor de 3 (56-52 i 49-66), i en la qual l’Avenida ja va necessitar el tercer partit per superar el Cadí La Seu.

Roberto Íñiguez, substitut de Ramon Jordana per la dimissió del tècnic osonenc després de la derrota a Rivas, la tercera en quatre partits –l’equip havia perdut a Sant Sebastià en l’anterior desplaçament abans de la copa (76-64)–, va signar l’11-0 amb la segona victòria gironina a Würzburg, la pista on es va estrenar a la categoria el 2009 –la primera va ser en la jornada 1 d’aquell curs (56-64)–, i la de la llegendària nit a Fontajau. L’Uni l’omplia per primer cop i aquell títol va consolidar el projecte gironí, forçat a fer un pas endavant amb el debut a Europa. Des de llavors, el club hi ha jugat cada temporada i, en l’àmbit FEB, ha alçat la lliga (2019), la copa (2021) i tres supercopes (2015, 2019 i 2022).