L’últim ball del Tordera

Al pavelló Lluís Bachs es veurà aquesta tarda (19 hores) l’últim ball del Tordera-Blanes a Lliga Femenina 2. El derbi contra el GEiEG serà el darrer partit del club verd a la categoria, en un duel que escenifica el punt final a la fase regular de la competició. Una temporada marcada pels canvis a la banqueta i la manca de rotació en la plantilla acaba essent un final gris per a un club d’un municipi de 18.000 habitants que —després de viure un ascens digne de pel·lícula de Hollywood— havia aconseguit fer realitat un somni. Una experiència que quedarà immortalitzada en el record de moltes persones, com és el cas de Marina Serra, Júlia Juvanteny i Thais Morales, les tres úniques jugadores que han viscut l’ascens i aquests dos darrers anys.

Marina Serra reflexiona: “És una mica trist i fa ràbia. Fa setmanes que ho tenim coll avall, és una barreja de sentiments perquè tenim ganes que s’acabi perquè ha estat una temporada molt dura i et quedes així una mica... és complicat. Quan perds tants partits és complicat (...) S’ha de jugar i pensar que serà l’últim a LF2 i intentar gaudir.” La capitana hi afegeix que, tot i que es tanqui una etapa, l’experiència és immensa. “Som molt afortunades de viure el que hem viscut i com ho hem viscut. També que el club acceptés la categoria, que ens inscrivís tot i el que implicava per al club econòmicament, que és un bon forat. Ens ho hem guanyat a la pista i esportivament. Sabem que som afortunades i sabem el que costa, per això hi ha la barreja de sentiments, perquè també sabem que és difícil que es torni a repetir.”

Coincideix en aquesta manera de pensar Thais Morales: “Ha estat un somni fet realitat. En cap dels casos ho hauria esperat. Em fa molta pena però alhora estic molt contenta d’haver-ho pogut viure amb les meves companyes. Amb un altre grup no hauria estat el mateix. Fa dos mesos que ens en fem a la idea, n’estem agraïdes però enfadades per no haver pogut gaudir aquest any com ens hauria agradat.”

Aquest trident que va viure un ascens a Màlaga amb taquicàrdia inclosa tampoc no s’entén sense el paper d’una gironina que s’ha tornat a enamorar del bàsquet a Tordera, Juvanteny. “Per mi ha estat un regal perquè s’han viscut coses que no pensàvem que podríem arribar a viure. Ha estat molt especial fer-ho en aquest club i viure-ho amb elles dues. En aquests anys hem viscut moments de tot, crec que ha estat dels moments que més he gaudit del bàsquet i aquest any dels que més he patit també... Però tot allò bo compensa tot el patiment, els nervis i l’angoixa. Ho compensa tot.” L’atleta resumeix la clau d’aquest grup: “Al final hem fet aquesta petita família, una família de debò.”

El Tordera tanca una etapa amb aquest últim ball, però de ben segur que encara li queda repertori de cara a les pròximes temporades.