La Penya, que arribava sense més marge d’error si vol disputar el play-off després de vuit derrotes en els últims deu partits, va mostrar la seva millor versió a Lugo, on no va patir gens ni mica perquè des de l’inici, amb un 4-18, va jugar a plaer i va arribar a dominar de 24 punts. El Breogán, acostumat a patir fins a l’última jornada per mantenir la categoria després de costar-li dotze anys tornar a l’elit, va jugar sense la pressió de baixar perquè per als gallecs les últimes jornades són com jugar el seu play-off particular. Els de Dani Miret van jugar al límit, al descans ja havien anotat els deu jugadors que havien participat –Vives no va jugar per molèsties al maluc però ja jugarà contra el Bilbao–, i abans del descans la renda ja era inesperada (23-44), deixant els gallecs amb un 7/25 tirs de dos i 1/9 en triples. La sortida de l’equip gallec semblava que podia posar pressió amb un 6-0 de sortida, però ràpidament Dotson, que és un dels jugadors que assumeixen galons i responsabilitat quan les coses es compliquen, va posar les coses al seu lloc amb un triple i dues accions de 2+1 (29-50). Els nervis dels gallecs van provocar una tècnica, amb 5.202 espectadors pressionant, però al mateix temps era un luxe perquè animaven el seu equip com si guanyés quan perdia de 20 punts. La Penya va agafar la màxima diferència (31-55). A partir de llavors l’equip català va tenir sempre el partit sota control. Fins i tot quan l’ex Penya Mavra (va jugar la temporada 2017/2018 només cinc partits a Badalona, va situar el 57-69), però un triple de Hanga va sentenciar.