Comença el mundial i ho fa amb dues seleccions molt per sobre de la resta: els Estats Units i Austràlia. Qualsevol desenllaç que no tingui un d'aquests combinats com a guanyador serà una autèntica sorpresa. Ni tan sols França, campiona d'Europa, però que no podrà disposar de la seva millor jugadora, Sandrine Gruda, ni d'Emilie Gomis, una altra de les seves estrelles, Rússia –finalista fa quatre anys després d'eliminar els Estats Units en les semifinals– i el Brasil estan en condicions de lluitar per la medalla d'or, ja que, com la resta, el seu nivell se situa com a mínim un esglaó per sota de nord-americanes i oceàniques. Entre els Estats Units i Austràlia s'han repartit els últims tres mundials i aquest, ja ho veureu, no serà diferent.

Espanya arriba a aquest mundial amb grans possibilitats d'arribar a les semifinals. La nacionalització de la pivot Sancho Lyttle li ofereix un salt de qualitat important i completa un equip de garantia, en què destaca la presència de fins a sis jugadores catalanes: Laia Palau, Núria Martínez, Anna Cruz, Marta Fernández, Cindy Lima i Luci Pascua. Per poc no en són set, ja que Sílvia Domínguez va ser descartada diumenge pel seleccionador, José Ignacio Hernández.

Ni en la primera fase, en què es classifiquen tres seleccions per grup, ni a vuitens de final, en què en passen quatre de sis, hi haurà ensurts, així que el veritable mundial de la República Txeca no començarà fins a l'octubre, amb l'arribada dels quarts de final.

Carme Lluveras, mànager general del Ros Casares